A MANERA DE CLOENDA, QUE NO TANCAMENT

Hi ha un afecte, una actitud, una competència i un producte que ens semblen que poden mostrar una mica la magnitud d'allò que per a nosaltres ha suposat estar realitzant aquest pràcticum, del qual aquest blog n'és una mostra destacable.

En relació a l'afectivitat aquestes pràctiques han estat l'ocasió de fer instrospecció, de mirar en dins i de subjectivar, de portar a conscient algunes de les meves experiències emotives amb aquest procés formatiu. Ha estat l'ocasió per renovar, per donar nou impuls, per reactivar el compromís personal amb l'educació. L'educació com a motor de desenvolupament personal i social en cadascuna de les persones, però també per aquella educació bel.ligerant, compromesa, identificada amb l'equitat, la igualtat d'oportunitats i la justícia en tots els àmbits de l'activitat humana. L'educació com un dels motors del canvi, no només de la progressió qualitativa de l'individu, sinó d'aquesta transformació com a pas previ per a l'opció ferma pels valors, actituds i comportaments que han de construir un món on la persona sigui el subjecte de tota activitat.

Ha estat una mica com recuperar la intensitat de l'impuls que fa 25 anys em va portar a participar amb el meu treball de la construcció conjunta, amb les persones amb discapacitat, d'una societat més inclusiva  i amb uns criteris més ajustats a les persones per al repartiment dels beneficis socials, culturals i econòmics. Tornar a reviure les raons profundes que fa anys em van portar a estudiar Educació Social i en fa alguns menys a Psicopedagogia.

Ho entenc, i penso que ho sé, que l'educació per si sola no pot definir aquest canvi, però sense ella segur que tampoc.

Una actitud. La de prendre com a referent de l'actuació professional al subjecte d'aquesta. Aquest subjecte és el veritable protagonista i nosaltres, de fet, som un suport mé per tal que assoleixi les màximes cotes possibles de desenvolupament, participació i, perquè no dir-ho, de plenitud. Aquesta actitud obliga, compromet, al propi desenvolupament competencial i actitudinal per esdevenis capaç de copsar les necessitats de les persones, les seves capacitats, potencialitats i oportunitats. Però també obliga a la màxima qualitat professionals i formativa per esdevenir capaços, col.laborativament, de donar les respostes més adequades i fer-ho en els termes més ajustats. Tampoc sembla massa "professional", però penso que es tracta d'una actitud de servei.

Una competència. La d'esdevenir professional de la psicopedagogiaen la pràctica. Sembla obvi, però no ho és tant quan et pensaves que la pràctica ja la tenies abans de matricular-te en Psicopedagogia i que et calia era disposar de més coneixements per desenvolupar millor la teva tasca. Per a mi el gran descobriment vivencial, vital, ha estat constatar que tots aquells coneixements que hem anat adquirint durant la formació prenen sentit en la pràctica de la psicopedagogia. Però no la pràctica que ja coneixies abans d'iniciar la formació, sinó aquella específica, nova, diferenciada, insubstituible, que neix d'unes competències pròpies d'aquesta nova pràctica. "La psicopedagogia existe, yo la he visto", diria. Aquestes pràctiques, que d'entrada es mostraven feixugues, han esdevingut l'ocasió per a aquesta descoberta. és com si de cop t'adones que et pensaves caminar el línia recta i que ara copses que és un cercle que es tanca i conté en la pràctica. Fantàstic!!!

Finalment, un producte. Aquell que sorgeix com a fruit de l'assignatura. No em refereixo a la memòria, les Pacs o la qualificació, sinó al programa específic que en poques setmanes sorgirà d'aquesta experiencia. Un programa que neix amb la voluntat de respondre a alguna de les necessitats del col.lectiu al qual va dirigit (encara que potser petita) i al qual aquest cicle de formació permet dona forma quan es proposa exercir la posada en pràctica de les competències abordades i fonamentades durant el procés acadèmic.

Pot semblar exagerat i una mica excessiu, però així ho he vivenciat. Què hem de fer?

En relació concretament al continguts del blog, tot i haver cercat de mantenir la seqüència de les fases del projecte com a referència i d'anar mostrant certa evidència del treball desenvolupat, ens ha servit per anar definint les fonamentacions que sustenten el nostre projecte.

D'aquesta manera, un cop explicitada la nostra proposta, ens va semblar pertinent de caracteritzar el context on les pràctiques s'han desenvolupat i cercar de relacionar la nostra proposta en l'adequació amb les finalitats del servei educatiu on s'ubica. En aquesta línia, certa "provocació" del nostre tutor -bon coneixedor de l'àmbit- ens convidava a formular de manera explícita com el contingut i finalitat de la proposta formativa que proposem en aquest pràcticum s'adeia amb uns objectius molt menys evidents d'inclusió en les estructures socials normativitzades i unes finalitats d'integració laboral menys funcionals en el cas del STO.

Aquesta provocació va suposar el desvetllament d'aprofundir en les raons i fonamentacions del nostre projecte. Per una banda teníem clar un propòsit formatiu que es justificacva ell mateix en la demanda explícita per part de la institució on s'ha desenvolupat les pràctiques, de manera que les raons es formulaven en relació a les necessitats excpressades. Però a partir d'aquell moment es va generar la necessitat de supeditar la proposta formativa a raons més fonamentades i situades.

D'aquesta manera, la nostra "obsessió", ben entesa, en aquest blog, ha estat la d'aprofundir en els principis teòrics de la nostra proposta. així, es va cercar de definir per una banda el paradigma de discapacitat amb el qual operavem, el concepte de TIC i de WEB 2.0, la perspectiva educativa que adoptàvem o el concepte de autodeterminació que ens amparava. Tot plegat, cercant sempre d'establir relacions amb la nostra proposta formativa específica i el col.lectiu concret al qual ens dirgiem. De fet, allò que reflexa aquest blog ha estat més la tasca investigativa que no pas la concreció del programa en ell mateix.

Tot i així, abans de tancar el període d'avaluació d'aquest blog, ens va semblar important de reflexar dos aspectes més estructurals de la nostra proposta, ja que intuiem que no ens donaria temps de donar compte de la formulació de la proposta formativa concreta.

Per una banda, ens va semblar important deixar certa constància de l'activitat de recerca en quant a recursos formatius en alfabetització digital amb persones amb diversitat funcional. Això ens va semblar important perquè ens aporta la referència d'experiències reixides en aquest àmbit, les qual alhora poden legitimar una mica més la nostra, i pensem que ajudava a visualitzar la importància que les adaptacions i el concepte d'ajudes i suports tindria en el nostre projecte. Entenem que aquesta és una perspectiva que implicar optar per l'adaptació del continguts a les necessitats i exigències del col.lectiu específic i que això era un aspecte molt important a destacar.

Per altra banda, ens semblava important arribar fins a la detecció de les necessitats i la formulació dels interessos específoics del col.lectiu a qui va dirigida la proposta. Som conscients que la detecció d'aquestes hagués requerit d'un procés de major aprofundiment, però també cal considerar que donada la nostra ubicació professional en aquest centre i les nostres responsabilitats en activitats de contingut TIC ja disposavem prèviament de certa informació complexa i contrastada. De totes maneres, aquest aspecte ens va semblar molt important de cara a evidenciar la connexió que voliem establir entre la nostra proposta formativa i les necessitats i característiques del col.lectiu al qual ens dirigim.

Per finalitzar aquesta darrera entrada "formal" ens agradaria recordar aquella cita famosa que s'atribueix a Albert Einstein i que també es recull en el video posterior.

Si la educación te parece cara,

prueba con la ignorancia.

De l'amic Anibal de la Torre

DESENVOLUPAMENT DE LA RESTA DEL PROCÉS

Les dades que es van extreure del qüestionari que hem referit en les dues entrades anteriors ens van donar la referència dels interessos i motivacions dels destinataris del projecte en ralació al programa que hem estat desenvolupant. En la memòria del pràcticum farem referència explícita i detallada de les dades tabulades i de la interpretació que vem fer d'aquestes en relació a la nostra proposta inicial, però per ara ens sembla suficient indicar tres aspectes genèrics que se'n desprenen:

1. En primer lloc, que les motivacions per aprendre o millorar les competències en relació a aprendre a fer un ús funcional d'Internet i les Xarxes Socials resulten molt més explícites i es manifesta major interès per una proposta formativa dirigida vers l'assoliment d'aquestes competències en aquelles persones que ja tenen cert coneixement de l'entorn informàtic de base en el cas de les persones ateses a Centre Especials de Treball (CET), mentre que la resta de persones del CET sense experiència prèvia manifesten majors temors i reticències. En el cas de les persones del Servei de Teràpia Ocupacional (STO) les reticències són menors  i es mostren més disposats i disposades a desenvolupar aquests aprenentatges. Aquesta circumstància pensem que pot venir donada per dues raons: per una banda, que en el STO ja es realitzen de manera habitual activitats dirigides i planificades amb contingut TIC, i que per altra es té una menor consciència de les dificultats i habilitats que requereix un apronfundiment en aquestes copmpetències dirigit a fer-ne un ús el més autònom possible. Sigui com sigui, quasi el 70% de les persones enquestades manifesten disposicions positives a aprendre els continguts proposats.
2. Entre les reticències sembla que aquelles persones amb un menor desenvolupament de les competències acadèmiques bàsiques són les que manifesten una menor disposició a aprendre'n, probablement per la inseguretat que els provoca no ser-ne capaços per aquesta mancança. De nou, aquestes reticències són majors en el CET que en el STO, malgrat el nivell de competència acadèmica encara és menor en aquest darrer grup, tot i que les diferències en aqueste aspecte tampoc massa destacables. Cal, doncs, considerar el grau i tipus d'adaptacions en aquest aspecte.
3. Sembla que la proposta de desenvolupar un programa formatiu dirigit vers allò que anomenem Web 2.0. connecta amb les preferències de les persones ateses en relació al tipus d'ús que els agradaria donar a aquests coneixements, de manera que la proposta sembla adequada. Tot i així, per a una percentatge destacable de la problació (sobre un 40%), aquesta mena de proposta formativa s'hauria de completar amb un procés d'alfabetització digital de nivell bàsic, la qual cosa condiciona alguns dels continguts previs a desenvolupar en el nostre programa.

Aquestes dades, constrastades amb la nostra proposta inicial i el inventari de recursos que ja haviem desenvolupat i dels quals encara estem entrant dades en "l'escriptori de recursos", juntament amb la refrència comparativa de les competències mínimes en cada tipus de continguts i la conseqüent proposta de suports, ens han portat a la definició final del programa formatiu.

Aquest programa formatiu, que encara estem pendents de titular definitivament (encara que probablement de cara als destinataris s'anomeni "Internet, Redes Sociales i seguridad en la RED") incorpora la fonamentació d'aquest, els objectius que es proposa en general, les àrees específiques d'aprenentatge i els objectius concrets que pretén, les activitats d'aprenentatge, els suports i ajudes, les orientacions metodològiques i la proposta avaluativa. Tot plegat, aquest apartat hagués conformat les entrades en aquest blog corresponents a la FASE 4 que va finalitzara aquest divendres 16 de desembre passat.

Finalment, la Fase 5 del nostre projecte suposarà la definició dels materials que cal elaborar i dels recursos que sembla convenient activar. Tot i així, ja en la nostra proposta de projecte formulava que en el pràcticum només es faria justificació i relació d'aquests, mentre que el seu desenvolupament pràctic excedia les possibilitats de la programació de l'assignatura.

Cal fer notar també, que l'elaboració de la memòria de pràctiques forma part d'aquesta fase de tancament.

Malgrat aquesta entrada clogui el blog de pràctiques com a activitat de l'assignatura, condicionada per la data d'entrega, és el nostre desig seguir aportant, encara que sigui fora de període avaluatiu, les nostres referències del procés de construcció del projecte. Aquest propòsit ve alimentat pel desig que aquest blog esdevingui referència de la formulació del nostre projecte, alhora que memòria de cara a propostes posteriors d'altres processos que es puguin desprendre d'aquesta proposta inicial. Pensem que, a manera d'inventari, aquest blog  ens aporta una indexació destacable de bona part de la investigació en relació a la fonamentació epistemològica que hem anat definint i que per tant encara ens pot fer servei.

Per tant, es clou la fase avaluativa però el blog es manté obert (sempre i quant les persones que ens han d'avaluar considerin adequada aquesta possibilitat)

Discapacidad i eAccesibilidad

DETECCIÓ DE NECESSITATS (II)

Un cop definit el contingut, la metodologia de recollides de dades i la mostra, es va definir el suport i organització que calia mantenir per desenvolupar el qüestionari.

Les persones del CET s'agruparien en grups de 10 i comptaríem amb un dels monitors de suport de USAP i una de les psícòlogues o treballadores socials en cada sessió.

En el cas del STO s'agruparien en grup de cinc i es comptaria amb l'educador corresponent i un auxialiar.

La tasca d'aquestes persones seria la de oferir el suport i orientació directa per al correcte compliment del qüestionari durant el desenvolupament d'aquest.

Nosaltres fariem la introducció del qüestionari, l'explicació dels objectius i del procediment. Per tal de d'ferir un major suport visual a tot el recorregut de compliment del qüestionari hem generat un Power Point que aniria il.lustrant el procés pas a pas i oferiria orientacions gràfiques i criteris per a orientar-lo.

El lloc on es  va realitzar va ser el annex al menjador donat que és on està ubicada la pantalla del projector.

Podeu accedir al Power Point de presentació en l'enllaç que vincula la següent imatge:

Clica sobre la imatge per descarregar el Power Point

Aquesta presetació va permetre anar presentant cada qüesto una per una, llegir i marcar cada enunciat a través de clics successius per explicar en què consistia, a què responia i què es demanava que es respongués.

Primerament vem mostrar com calia, també a través de la presentació, com calia marcar les caselles amb les opcions escollides. Les preguntes que teniem opció de SI o de NO  o d'opcions úniques només podien tenir una única resposta, mentre que en les que proposaven diferents opcions de resposta es podia marcar tantes com es considerés necessari en funció d'allò experimentat o dels seus desitjos.

Un cop indicada la qüestió a respondre, a cada cop de clic es resaltaven una per una les opcions de resposta i s'explicava la seva significació. Les persones que donaven suport anaven reponent a les qüestions particulars i orientant les opcions en funció de les demandes de les persones participants. A cada opció de resposta es donava temps per respondre, si era el cas, abans de passar a la següent opció, la qual es tornava a explicar en els mateixos termes.

En la presentació que podeu descarregar no s'adjunten les orientacions que s'anaven proposant donat que es donaven de manera verbal per tal que pogués respondre també aquella persona que tingués problemes en la competència lectora. De totes maneres podeu copsar que a cada clicada es van resaltant les diferents opcions que s'anaven seqüenciant i que s'acompanyaven de la corresponent explicació.

En algun cas concret veureu que l'opció de resposta s'acompanya d'algun esquema o il.lustració que era dificil evidenciar només verbalment.

Les opcions de les qüestions 17 i 18 es van il.lustrar en alguns casos amb exemples concrets de les pàgines web a les que fan referència o dels formats visuals i de contingut al que es refereixen.
Les opcions de resposta oberta s'exemplifiquen per tal de mostrar que és allò que possibilitat fer en aquesta opció. En algun cas que tenien opcions per alguna d'aquestes respostes obertes però no ho sabien escriure van rebre suport per tal de fer constar la seva resposta.

En total es van esmerçar prop de 7 hores en la resposta a la totalitat de qüestionaris passats.

DETECCIÓ DE NECESSITATS (I)

La Fase 3 del nostre projecte de Pràctticum 1 s'inicia conjuntament amb el mes de novembre d'enguany amb la finalitat de conèixer què és allò que els destinataris i destinatàries de la proposta formativa en alfabetització digital en relació a Internet, Xarxes Socials i seguretat en la web, coneixen i saben per experiència i què és allò que els i les agradaria aprendre.

Els objectius que ens em proposat en relació a aquesta finalitat han estat els següents:

• Conèixer els grau d'implantació de les TIC entre els destinataris del nostre projecte.
• Conèixer els recursos que utilitzen de la Xarxa, amb quina intensitat i freqüència i els llocs des dels que els utilitzen.
• Conèixer les finalitats per a què les utilitzen.
• Conèixer els interessos i motivacions que mantenen en relació als continguts previstos del programa.

D'aquesta manera, la nostra primera proposta és cercar la manera d'esbrinar les dades que ens han de permetre valorar aquests aspectes.

El procés de definició va consistir en una formulació per part nostra d'una proposta inicial del tipus d'informació que calia cercar, per posteriorment acabar de definir-la en els equips educatius. D'aquest procés sorgeixen diferents àmbits d'interès.

El pas següent, consensuat amb la Tutora de Pràctiques i la Psicòloga de l'Equip de Suport a CET, va ser definir la metodologia més adequada per a la recollida de dades. Finalment, després de valorar diverses opcions, s'adopta el format d'un qüestionari. Aquest qüestionari entenem que només ha d'implicar l'elecció d'opcions i que tot i així cal que estigui molt orientat amb el suport dels professionals.

Finalment, es va decidir la mostra. Va semblar que un 20% de les persones de CET i STO seria una proporció adequada que garantiria alhora la representativitat i una menor afectació per al normal desenvolupament dels serveis. Es va decidir que s'exclouria de la mostra, malgrat mantenir-los dins el cens, a les persones del Centre Ocupacional que requereixen de suport extens.

Es va decidir que la mostra foos proporcional al percetatge de població atesa a CET i STO, que mantingués al 50% la proporció entre homes i dones malgrat la proporció real no és exactament aquesta i que es respectarien les mateixes proporcions d'edat divides en tres trams. En relació al grau de discapacitat es va decidir no considerar-ho específicament donat que la mostra ja esdevé prou significativa, de manera que aleatòriament s'agafaria a la primera persona de cada cinc en els llistats alfabètics per edat, sexe i servei.
Es decideix que el qüestionari es faci en castellà donat que és la llengua habitual de la majoria de persones ateses al Centre.

En qüestionari finalment proposat i que es va adreçar a la mostra és el que us presentem a continuació:

EL MODEL D'APRENENTATGE QUE ADOPTEM (II)

Entenem que la perspectiva constructivista que adoptem implica el desnvolupament d'estratègies que facilitin aquest aprenentatge significatiu al qual fèiem referència en la nostra entrada anterior corresponents a "EL MODEL D'APRENENTATGE QUE ADOPTEM (I)", com ara aquelles que afavoreixen la gestió de la informació a partir del tractament dels processos d'atenció, codificació i reestructuració de tal informació. Entenem que això implica el desenvolupament de metodologies que afavoreixin l'exploració de l'entorn en el qual es presenta tal informació, de com aquesta es presenta i estructura o quins són els elements rellevants d'aquesta. això pensen que esdevé fonamental en la interpretació necessària dels marcs i entorns tecnològics en els quals es presenten els continguts a aprendre.

Posteriorment, malgrat formi part del mateix continu, ens caldrà, pensem, abordar metodologies que estimulin l'aplicació d'allò que s'ha après, sí és que veritablement volem que esdevingui funcional, adaptatiu i, per tant, significatiu.

Això suposa que han de poder recuperar els aprenentatges disposats per aplicar-los en altres procediments d'estructura similar i contextos diferents.

Finalment, entenem  que caldrà articular estratègies metodològiques que reforcin i retroalimentin aquests aprenentatges, no només per una qüestió de consolidaciós, sinó també com a estratègia motivacional.

L'objectiu darrer en relació al procés d'aprenentatge es compleix quan els nostres subjectes esdevenen capaços de planificar la seva pròpia execució de les competències adquirides en entorns funcionals i lliurememt disposats segons les pròpies preferències i motivacions.

Per altra banda tenim el convenciment que estratègies col.laboratives també poden facilitar un millor accés a l'aprenentatge en la nostrra proposta específica. En el cas concret que proposem entenem aquesta proposta que ara formulem com la realització de tasques conjuntes en les quals es fa necessària la interacció cooperativa.

Per validar aquesta proposta pertim del supòsit que la diversitat de competències, d'estils d'aprenentatge, de motivacions i de formes procedimentals ha d'enriquir els procés d'aprenentatge per a la totalitat dels participants.

Això implica que en la proposta concreta de desnvolupament de l'activitat s'han d'articular grups heterogenis en quant a les variables que hem comentat, de manera que esdevingui necessària certa interdependència mútua per assolir els objectius.

Entenem que aquesta proposta ens ha de permetre atendre la diversitat dels participants, generar més ocasions per al conflicte cognitiu que requerim previa a l'aprenentatge significatiu que ens proposem, mantenir una atenció més individualitzada i, per tant, desplegar millor els suports adequats, mentenir unes cotes de participacióp activa acceptables fonamentades en la corresponsabilitat i establir unes relacions de grup que permetin abordar també continguts de tipus relacional i afectiu vinculats a l'àrea de coneixement que abordem.

Des d'aquesta perspectiva constructivista que ens proposem, el rol del docent pren el paper de mitjancer de l'aprenentatge a través de les ajudes i suports que es van oferint en el procés constructiu del subjecte.

Aquesta perspectiva implica, doncs, afavorir la motivació dels alumnes a través de l'explicitació dels objectius i del procés, una proposta de tasques ajustades a les possibilitats de cadascú i cadascuna i que pugui tenir el nivell de dificultat òptim com per mantenir la suficient intensitat per suposar un conflicte però esdevenir abordable.

Per altra banda, caldrà considerar els coneixements previs dels participatants i dissenyar estratègies metodològiques diverses per tal d'atendre la diversitat a la que hem fet referència.

Caldrà, per tant, establir criteris que permetin també avaluar les característiques de l'acció docent desenvolupada i no només el grau d'aprenentatge.

EL MODEL D'APRENENTATGE QUE ADOPTEM (I)

Entenem que una de les qüestions que cal resoldre de cara a desenvolupar el nostre programa formatiu és definir quina és la idea que tenim de l'aprenentatge i en quines fonamentacions epistemològiques es basa, donat que aquesta definirà el com ensenyem; la qual cosa, juntamemnt amb els continguts, el coneixement dels aprenents i la contextualització de la seqüència donarà consistència, coherència i continuïtat al procés d'ensenyament i aprenentatge.

La concepció que tinguem de l'aprenentatge ens ha d'orientar de cara a prendre decisions en relació a com generar l'accés a un contingut comú tot respectant alhora les consideracions en relació a les particularitats individual de cada participant en el procés, definir aquells aspectes metodològics que millor compatibilitzin l'accés a l'aprenentatge amb aquestes característiques idiosincràtiques, així com definir aquelles altres variables que de ben segur condicionaran  el desenvolupament de les capacitats requerides.

Coherentment amb allò desenvolupat durant el període de formació psicopedagògica a la UOC i, alhora, per convenciment personal, optem per una concepció de l'aprenentatge en el qual l'accés al coneixement es dóna com a procés de construcció activa per part del subjecte. No és la nostra intenció entrar ara en detall donat que el presen format, l'extens coneixement sobre el tema que teniu les persones que accedeiu a aquest blog i el fet que està previst donar prou compte en la memòria definitiva d'aquest pràcticum, fan innecessaria una exposició més detallada.

De totes maneres, sí que hi ha alguns aspectes genèrics que ens agradaria apuntar de cara a visualitzar el tipus de plantejament que fem.

El coneixement, segons aquesta perspectiva, es produeix per una acció constructiva en la interacció entre les estructures mentals i el context quan es produeix un conflicte cognitiu i el consegüent desequilibri en aquestes estructures, el qual cal compensar amb la pròpia activitat intel.lectual per cercar de solucionar-ho, produint-se una nova estructuració cognitiva.

Per tant, es requerix de la interacció entre l'aprenent i el contingut d'aprenentatge i d'aquesta construcció mediada per dotar-lo de significat, el qual és atribuït culturalment.

Però aquesta activitat cal que sigui planificada i orientada, ja que el contingut ha d'estar ubicat a la distància adequad però a l'abast de les possibilitats de l'aprenent si es vol que generin "conflicte cognitiu". El rol de l'educador, del docent, esdevé el de mediador entre els continguts i aquesta activitat constructiva.

Així, no hi ha dubte que una part del contingut amb el qual haurem d'encetar l'aproximació als aprenents en el nostre programa formatiu requerirà cert nivell inicial de comprensió i assimilació per part dels subjectes que en participin, però la nostra pretensió és que el contingut nuclear sigui descobert i representat progressivament per cada subjecte, oferint-li suports per tal que l'adapti la seva estructura de coneixement prèvia a partir de la qual establir noves relacions i formes de representació que el permetin vincular-ho als seus esquemes.

Cerquem, doncs, que els continguts que els proposem tinguin relació amb els que ja poseeix, de manera que s'estableixi una relació significativa que els permeti integrar-los en l'estructura cognitiva i els pugui contextualitzar en situacions diferents a la controlada inicialment.

Per tant, s'han de donar, al nostre entendre i segons l'experiència i els autors d'aquesta perspectiva constructivista, diverses condicions que haurem de considerar en la nostra proposta:

• El grau de coneixements previs ha de ser qui condicioni el contingut si es vol que aquest sigui potencialment significatiu.
• Els continguts han de guardar coherència interna i lògica.
• Es requerix de l'acció volguda, conscient, de l'aprenent, la qual depén en gran mesura de la seva motivació.

La nostra ambició definitiva és generar els canvis necessaris com perquè l'aprenent de la nostra proposta formativa pugui aplicar els coneixement i habilitats adquirits i desenvolupades a altres situacions i entorns diferents.

EL NOSTRE PROJECTE I L'AUTODETERMINACIÓ (II)

Tot allò referit en l'entrada anterior corresponent a "EL NOSTRE PROJECTE I L'AUTODETERMINACIÓ (I)", entenem que suposa habilitar, en el supòsit concret del projecte que ens ocupa, per exercir en una situació no controlada, com hem comentat, i per tant exposada a riscos. Pero estem d'acord amb wehmeyer (1997) quan diu que la persona amb discapacitat intel.lectual pot i té dret a ser agent causal d'allò que succeix i no pas la conseqüència de les condicions causals que es produeixen en el seu entorn.

Aquesta perspectiva entenem que implica considerar tres aspectes fonamentals, al nostre entendre:

1. En primer lloc generar la possibilitat d'aprendre i respectar les seves decisions, eleccions i equivocacions. Aquesta consideració entenem és fonamental, de la mateixa manera que a qualsevol adult se li reconeix, pel simple fet de ser-ho i atribuir-li en conseqüència determinats valors i atributs intrínsecs a la seva condició d'adultesa, que pot prendre decisions sobre la pròpia vida. en aquest sentit, entenem que la nostra proposta aporta ocasions per atribuir-li control sobre noves experiències sorgides a partir dels seus interessos i motivacions.
2. En segon lloc cal considerar el coneixement que tinguem de cada persona, de manera que cal accedir a una comprensió ajustada del significat que atorga als esdeveniments i de com interacciona amb ells. Ens cal, doncs, tenir certa idea de com apren, de quines habilitats desenvolupa autònomament i en quines requereix suport. Molt probablement requereixen d'acompanyament en determinades accions. en definitiva, es tracat de saber com mediar en l'aprenentatge que ens proposem estimular.
3. En tercer i darrer lloc, pensem que cal bastir l'entorn on han de desenvolupar tal autodeterminació comptant amb els recolzaments necessaris alhora. Es tracta de generar espais mediats però no dirigits, en els qual puguin compartir el seu criteri i decisions, qüestionar les del seu mediador i negociar el marc on aquesta acció conjunta es desenvolupa.

Contràriament a allò que puguem haver fet pensar, això no suposa que l'objectiu és l'execució independent de les accions que proposem en el nostre programa, sinó generar suports i afavorir adaptacions que afavoreixin que ells i elles mateixos siguin agents causals, prenguin les pròpies decisions i puguin participar amb major plenitud dels recursos ordinaris.



 Convención sobre los derechos de las personas con discapacidad. Art. 19. (2ª part)

EL NOSTRE PROJECTE I L'AUTODETERMINACIÓ (I)

Valorem que aquesta, la de l'autodeterminació com a dret i com a condició, esdevé una perspectiva fonamental en la nostra proposta d'intervenció durant el Pràcticum I. Creiem que ho és en tots els àmbits d'atenció de les persones amb diversitat funcional, però ens agradaria que en el nostre cas concret esdevingués una referència explícita.

És aquest un terme que ja fa uns anys es ve incorporant en el nostre llenguatge quan definim el marc conceptual de la nostra intervenció. En tot cas, pensem que és important aclarir que nosaltres entenem per autodeterminació el dret de les personaes amb discapacitat a exercir el control efectiu sobre aquells aspectes diversos que afecten a la seva vida. Pot semblar un aclariment innecessari, però pensem que sovint, en lloc de reconèixer que és una necessitat i que a més ha de ser possible que esdevingui exercida efectivamant, es converteix símplement en un seguit d'intervencions dirigides a desenvolupar determinades habilitats i competències que després no poden ser contextualitzades, funcionalitzades i exercides.

Pensem que això ha de comportar algunes conseqüències per al nostre programa formatiu (el nucli del nostre projecte), ja qu aquesta opció implica que en lloc que el programa determini les accions que ha de realitzar l'individu, allò que cerquem és que aquest es doti dels coneixement suficients com per prendre decisions sobre el fenòmens per als quals els formem.

Per aquest motiu, alguns programes formatius d'accés a les tecnologies o entorns protegits on realitzar l'aprenentatge de les competències requerides ens agraden en la mesura que esdevenen recursos adaptats per accedir amb més facilitat a l'aprenentatge o la pràctica; però sovint resten força distanciats, tant en la forma, com en el contingut i possibilitats, dels entorns ordinaris, de manera que optem per facilitar l'accés de manera adaptada i amb els suports necessaris a aquestes plataformes ordinàries donat que entenem que aquest és el context natural on tenim previst que aquest aprenentatge es funcionalitzi.

D'aquesta manera, tot i l'orientació i suports requerits, entenem que l'accés a Internet o les Xarxer Socials aporta nous àmbits i contextos on exercir les pròpies decisions, expressar les motivacions particulars o valorar el producte de les pròpies accions.

En aquesta línia, el nostre projecte cerca que des del petit àmbit que li correspon desenvolupar, contribuir en el desplegament dels suports necessaris que possibilitin que la persona pugui accedir al coneixement previst i adquirir les habilitats necessàries de manera que pugui prendre petites decisions que afecten a la seva vida i que tal situació esdevingui perdurable en el temps. Per exemple: ha de poder adquirir les habilitats necessàries com per cercar autònomament i segons el propi criteri aquells continguts que més l'interessin o bé comunicar allò que més li convingui, per la qual cosa no només requereix de les habilitats necessàries, sinó dels suports com per desenvolupar-les i de les orientacions que li permetin valorar les conseqüències de les seves accions.

No és aquest un exercici de irresponsabilitat, sinó de confiança. Defensem de nou l'opció per les possibilitats i no pas per les incapacitats i dependències. No ens af¡gradaria que, pel fet d'ensenyar en una situació controlada que té per objecte facilitar aprenentatges que suposadament després haurà de desplegar de manera autònoma, després en la realitat no pugués exercir perquè no se li permet en un entorn no controlat.
Per tant, l'aspecte clau del programa no és l'entrenament, sinó la seva operativització funcional.

Convención sobre los derechos de las personas con discapacidad. Artículo 19. (1ª part)

REGISTRE DE RECURSOS

El projecte que estem desenvolupant ha generat un notable volum de resultats de recursos.

Aquest recursos s'agrupen en diverses categories en funció de la funcionalitat que poden aportar al projecte que estem desenvolupant. La intenció és genera un inventari que ens permeti disposar-ne amb la finalitat de formular la nostra proposta concreta dirigida a la població que hem definit en el projecte. Cal considerar que ara per ara es recullen els recursos trobats en format Web, als qual caldrà afegir l'inventari de recursos qiue han de ser aplegats en un altre format i que pujarem amb posterioritat. D'aquesta manera podem trobar:

• Els recursos propis, tant de la institució com aquells que es generen en el desenvolupament del projecte.
• Aquells dirigits a donar cos i contingut a la nostra proposta d'intervenció psicopedagògica i socioeducativa.
• Els recursos generalistes en l'àmbit de l'alfabetització digital i accés a l'anomenada Web 2.0 i que tenen per client a la població en general.
• Aquells recursos dirigits a la formació, la capcitació, l'alfabetització i el gaudi de la Web a les persones amb diversitat funcional que requereixen de programes específics, com ara els nostres destinataris.
• Portals d'atenció especialitzada a persones amb discapacitat, especialment aquells preocupats i dirigits vers l'accés a les tecnologies de la comunicació i la informació.
• Recursos de caire tècnic que afavoreixen l'adaptació d'aquest entorn tecnològic a persones amb diverses capacitats, habitualment diferents a les de la població estendaritzada.
• Recursos Web que permeten l'accés a la bibliografia consultada i de referència.

Ara per ara hem iniciat la pujada del recursos al format escollit. concretament es tracta d'un escriptori virtual generat amb Netvibes. Hem pujat uns quants a manera d'exemple i anirem completant l'inventari en els dies següents.

Ens ha semblat una bona manera de deixar evidència de la tasca desenvolupada en la Fase 2, alhora que ens permet un accés funcional durant el desenvolupament del projecte i, possiblement, durant la seva implementació.

Des de la següent il.lustració podeu accedir a l'escriptori amb els recursos. A més, deixarem un accés en la columna lateral per tal de poder accedir sempre sense necessitat de cercar aquesta entrada per comprovar si s'han produit actualitzacions en el seu contingut.

Pàgina recursos a Netvibes

De manera habitual podrás accedir a l'escriptori virtual en l'opció "Accedeix als recursos" de la barra lateral d'aquest Blog:

REGISTRE DE REUNIONS

Adjuntem el registre que estem desenvolupant per anar recollint les informacions que es generen en les diferents reunions i entrevistes amb el professionals de referència a Fundació Tallers.

L'objectiu resta en endreçar les notes que es van generant durant aquest procés de desenvolupament de les pràctiques, alhora que disposar-ne del seu accés en linia per facilitar l'anàlisi i avaluació del procés d'intervenció i facilitar la formulació de la memòria final.

A més, considerem que el seguiment d'aquest format permet anar copsant de manera dinàmica allò que es va produïnt en el procés i seguir les diferents modificacions i adaptacions del projecte a les quals obliga la posada en pràctica en el context de les decisions que es van prenent.

Aquesta memòria dels diferents registres s'aniran actualitzant a mesura que traspassem a net les anotacions que anem prenent durant la intervenció.

Per altra banda, ens agradaria fer constar que, malgrat en aquest blog resta reflexada només la Fase 1, actualment estem a punt de tancar la Fase 3. Aquest desfasament es deu a l'alta densitat de material generat durant la intervenció i les dificultats per mantenir actualitzat de manera sincrònica amb aquest desenvolupament les entrades corresponents.

De totes maneres, només resta per a la fase 1 alguna constatació valorativa del procés, per després incorporar els recursos que hem analitzat en la fase 2 en una única entrada, ja que aquesta informació hem decidit inventariar-la en un recurs on-line que estem acabant de tancar.

Obre la publicació en una nova finestra

BIBLIOGRAFIA DE REFERÈNCIA

Enllaço aquí la bibliografia de referència que estic utilitzant. Ho fet en el format que presento perquè d'aquesta manera resta disponible en el allotjament extern i es pot anar completant o rectificant de manera dinàmica. A més, els documents penjats poden ser consultats per a tots aquells i aquelles que, visitant aquest blog, pensen que els pot ser d'utilitat.

No penseu que l'he llegida completament, encara que he fet una mica de via, però em van aportant referències a al fonamentació del Projecte que em proposo.

Ara la incloc en aquesta entrada, però també la pujo a les barres laterals per tal que resti disponible sense necessitat més endavant de cercar de nou aquesta entrada, ja que pel caràcter cronològic típic dels blogs anirà allunyant-se de l'encapçalament en el qual ara està.

En PDF i descarregables, estan aquells documents que han estat recuperats d'Internet sota una llicència que permet la seva reproducció.

La resta estan ressenyats en el document de bibliografia, juntament amb algun de l'apartat anetrior que per la seva significació fins al moment requereix tenir-lo en consideració.

Penso que la bibliografia, disponible d'aquesta manera, em farà servei en fases posteriors.

Bibliografia Pràcticum

EL SENTIT DE LES TIC, TAMBÉ AL STO

Les xarxes socials

Pensem que la nostra responsabilitat com a servei d'atenció a persones amb discapacitat inclou també ajudar a garantir que l'accés a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (endavant, TIC) sigui una condició més per assolir l'equitat d'oportunitats i que en cap cas comporti una nova condició de disciminació ni de "discapaciat funcional".

Compartim que l'ús de les Tic, per elles mateixes, no garanteix l'èxit dels processos d'inserció i educatius que desenvolupem, però tampoc tenim cap mena de dubte, tal i com ens demostra la pràctica en altres àmbits, que la seva integració en els nostres serveis les converteixen en un instrument capaç de millorar els processos cognitius, els de desenvolupament i els socials, que impregnen les finalitats i objectius dels nostres centres.

Tothom té dret a les mateixes oportunitats

Tal integració no és senzilla, ja que no es tracta d'una simple incorporació material, sinó que requereix revisar la mateixa finalitat dels nostres serveis, la formació ocupacional que oferim, els processos instruccionals, educatius, socialitzadors i rehabilitadors, els mitjans que utiltzem per assolir els nostres objectius, la mateixa estructura organitzativa o la mateixa cultura del Centre.

Aquesta proposta pensem que inclou un abordatge holístic que inclou diverses dimensions:

• Socialitzar, funcionalitzar, generalitzar els nostres objectius als diversos àmbits de desenvolupament social i idiosincràtic de la persona.
• Incloure, com ja hem iniciat, l'aprenentatge de les competèncis tecnològiques en els continguts que abordem amb les nostres finalitats, objectius i activitats.
• Abordar-les com a eina per facilitar l'expresió i la creativitat
• Com a eina per facilitar i millorar els processos comunicatius.
• Com a instrument cognitiu.
• Com a font d'informació i ocasió per a la participació social.
• Com a recurs per a l'aprenentatge de les habilitats, destreses, procediments i continguts que abordem.
• Com a possibilitat que els procés d'aprenentatge, socialització i paticipació s'extengui a tots els àmbits on la persona es fa present i al llarg de tot el seu cicle vital.
• Com a possibilitat per eixamplar les oportunitats d'aprenentatge i integració.
• Com a eina de gestió professional que optimitzi els processos.



No per fer bonic, sinó per millorar la qualitat del Servei



En conseqüència, ens proposem abordar la integració de les TIC en el nostre Centre Ocupacional en quatre àmbits d'actuació:

1. Les TIC com a contingut d'aprenentatge: ús de les tecnologies, programaris, la xaxa, hàbits, procediments i valors en l'ús de les TIC.
2. Les TIC com a recurs per a millorar els processos d'aprenentatge en cada àrea i activitat: els recursos TIC com a afavoridors dels procediments i procesos que es desenvolupen en la nostra cartera d'activitats.
3. Les TIC com a instrument cogitiu, la comunicació, la participació social i el treball col.laboratiu.
4. Les TIC com a eina per optimitzar la gestió del professionals i el seguiment dels usuaris i usuàries.

 

TALLERS DE CREACIÓ AUDIOVISUAL

En un altre ordre de coses, encara que amb certa proximitat, voldria ara compartir un parell de produccions que els usuaris i usuàries del STO han realitzat en l'activitat de "Taller de Creació audiovisual", una dels activitats TIC, juntament amb Informàtica i Blog que realitzem a Fundació Tallers.

L'objecte no és només mostrar la tasca que realitzen, sinó il·lustrar les possibilitats expressives que els ofereixen les Tic i les noves tecnologies per comunicar en llenguatges diversos, sovint més gràfics i coincidents amb els seus esquemes mentals.

A més, les interfícies tant intuïtives d'aquest programes i aplicacions els permeten fer-ne un ús força funcional i generar un producte motivador i gratificant.

Verano from Centre Ocupacional FT on Vimeo.

LA WEB, EL MEU PROJECTE I ELS SEUS DESTINATARIS/ES

Durant tot el procés de definició del Projecte de Pràctiques ens hem anat qüestionant la idoneïtat d'aquest en relació a les necessitats dels nostres destinataris i destinatàries. Aquest qüestionament no ha estat per posar en dubte el projecte ja predefinit molt abans, sinó coma exercici de reflexió que ens ha d'ajudar a fonamentar-lo. A hores d'ara ja no tenim massa dubtes, tot i que si l'hem matisat progressivament.



Iniciació a Internet al STO de Fundació Tallers



No ens podem cansar de repetir que amb aquest projecte no cerquem solucionar els factors excloents de la fractura digital, però no volem deixar de banda la nostra contribució amb el nostre col.lectiu específic. Fundació Tallers, tant en el Centre Ocupacional (Servei de Teràpia Ocupacional + Servei Ocupacional d'Inserció) i el Centre Especial de Treball (veure entrada sobre la Tipologia del servei), té com un dels eixos prioritaris (malgrat l'estretor de recursos), juntament amb la formació i la inserció laboral, l'accés a les TIC del seu col.lectiu de persones amb diversitat funcional. No només com a factor per cercar d'evitar o pal·liar una nova fractura, ara en l’àmbit tecnològic, sinó com a actor de desenvolupament de l'autonomia, l'autodirecció, l'autodeterminació i la participació social.

Llavors, què volem amb el nostre projecte? Habilitar-los per tal que esdevinguin consumidors voraços i eficients de la Web? Ben cert que esperem habilitar-los i habilitar-les per tal que en gaudeixin de la Web el més autònomament i segons els seus criteris i preferències. Però a més també aspirem a contribuir a la visualització del col.lectiu en la Xarxa. De fet, la fractura digital es mantindrà mentre tot els col.lectius que tenen dificultats d'accés no contribueixin amb la seva especificitat en els continguts de la Xarxa. Esperem i bel.ligerem per una presència activa, no només per consumir els continguts dels col.lectius normativitzats.

Com ho aconseguirem, si ens aspectes com l'educació i l'accés al treball encara hi ha enormes diferències malgrat els avenços? No ho sabem, només sabem que de ben segur no ho aconseguiran si no ho cerquem activa i sistemàticament, i els impliquem.

Hi ha factors, però que ens cal considerar, com ara l’accessibilitat dels equipaments, l'accessibilitat a la Web, el nivell de qualificació de les persones a les quals ens dirigim, factors competencials relacionats amb les habilitats, destreses i aptituds, o el grau de disposicions personals. ens cal ser, doncs, realistes.

Ens caldran també adaptacions metodològiques, com ara la quantitat de persones per grup i possibilitar una atenció el més personalitzada possible, adaptar temps segons necessitats, tasques de caire cooperatiu o fixar objectius raonables; però sobretot pensem que ens caldrà que percebin els continguts com a accessibles i funcionals.

Iniciació a Internet al STO de Fundació Tallers

Cal deixar molt clar que la nostra proposta no té com a objectius preferents, malgrat pugui aportar indirectament beneficis, en la millora de les capacitats funcionals o en compensar funcions, sinó en habilitar per a l’ús de la Xarxa com a espai de participació social, laboral i d'oci.

 Podem pensar d'entrada que la complexitat de les TIC en general i la seva interacció amb les característiques cognitives de la nostra població suposen un enorme obstacle. Nosaltres pensen que la democratització, encara que potser limitada, de la Web amb les eines 2.0 han possibilitat una accessibilitat més gràfica i intuïtiva, la qual cosa, unida a la incorporació d'elements multimèdia, de personalització interactiva i de possibilitats de configuració, la converteix en una eina més propera, atractiva i accessible.

Pensem que la clau de l'èxit està en aquesta funcionalitat i en la motivació que aquest aprenentatge els i les pot generar. Per aconseguir-ho, el Programa ha de ser capaç de generar una major percepció de competència pròpia, la qual cosa pensem pot venir afavorida pels reforços immediats que proporciona i per la capacitat de l'entorn per afavorir el control per part dels nostres destinataris/es, la seva participació activa i el fet de poder prendre decisions pròpies. A més, pensem que l'entorn afavoreix l'aprenentatge per la facilitat implícita a l'hora de repetir i practicar.

Comencem per motivar:

WEB 2.0 I DIVERSITAT FUNCIONAL

Penso que amb molt bon criteri, el Tutor del Pràcticum, un cop avaluada la meva proposta de projecte, em va suggerir reflexionar sobre si jo, al formular un procés d'alfabetització en Web 2.0, considerava que el pas previ, l'alfabetització digital, ja estava consolidada. Inicialment la qüestió em va desorientar una mica ja que no m'havia qüestionat explícitament aquests aspecte (d'aquí la idoneïtat del plantejament del Tutor), però reflexionant em vaig adonar de la importància d'aquest aspecte.

Després de cercar informació que em permetés estructurar un discurs justificador d'aquesta meva proposta inicial em vaig adonar que, de fet, el 2.0 es tracta d'una evolució de la 1.0. Sembla ser que una primera fase (1.0) es caracteritza per ser menys interactiva que l'actual Web, que estava més centrada en la lectura i l'escriptura com a mitjà de comunicació, mentre ara està en una fase més social, més interactiva i participativa. No hi ha dubte, penso, que tenim la sensació d'haver entrat en una nova fase del desenvolupament del Web i que incorpora més possibilitats que no pas les inicials.

No volem entrar ara a debatre si es tracta veritablement d'una revolució tecnològica que aspira a possibilitar una revolució social, o es tracta només de canvis en els hàbits de consum, les pautes socials o els mitjans i estàndards de comunicació.

De fet, allò que ens preocupa és: Quines implicacions té aquest desenvolupament de la Web per al programa que estem definint? Cercarem de definir-ho.

Sembla ser, simplificant, que la Web 2.0 és com una extensió de la Web 1.0; però això, al nostre parer equival a dir que el Tren d'Alta Velocitat és només una versió millorada de la màquina de vapor original, sense considerar les implicacions que aquest avenç té per al transport, el comerç, l'economia o l'estructura social.

Ja no es tracta només de consumir informació  i utilitzar serveis, sinó també de possibilitar contribucions gràcies a serveis com els Blogs, el video sharing o les xarxes socials. És a dir, el concepte Web 2.0 dóna cobertura a una sèrie de serveis que possibiliten una Web molt més social i intensament connectada. La Web 2.0 utilitza els estàndards de la Web 1.0 per augmentar les possibilitats d'interacció.

Per tant, quan en el nostre Projecte parlem d'alfabetització 2.0, en propietat ens hauríem de referir a alfabetització digital i coneixement de noves possibilitats interactives del Web, ja que ens referim a l'accés a serveis ja presents, encara que ara millorats, en la Web 1.0 (recerca d'informació i serveis en la web, correu o missatgeria instantània) i d'altres prototípics de l’anomenada Web 2.0, com les Xarxes Socials.

De fet, sembla ser que el terme Web 2.0 -segons la nostra recerca- apareix després de l'esclat de la bombolla "punt com", suposem que també amb la intenció inicial de continuar donant valor publicitari i comercial a les noves aplicacions que tants beneficis han reportat amb posterioritat; beneficis no només socials o culturals, sinó també econòmics.

Sigui com sigui, esdevingui característic de la Web 2.0 o ja iniciàticament present en la web 1.0, no hi ha dubte que la Web permet ara una major participació i experiència compartida que no pas fa 8 o 10 anys.

Per tant, en què pretenem alfabetitzar amb el nostre projecte? Ho farem en relació a la Web, aquella que permet ser usuari d'Internet, però també aquella que permet ser-ho "socialment connectat" amb altres usuaris i que, fins i tot, possibilitat contribuir-hi activament.

Cerquem promocionar en el nostre col.lectiu usuaris i usuàries autònoms i autònomes en l'ús del Web, i que a més ho facin amb conductes segures, tot aproximant-los al llenguatge de la Web i cercant que trobin noves maneres de comunicar-se, relacionar-se i aprendre.

El repte de futur per al nostre col.lectiu no és adaptar-se a allò que ja es fa en la Xarxa, sinó fer sentir la seva pròpia veu. Per tant, no és només capacitar per utilitzar els recursos bàsics, sinó formar-los i formar-les per a un ús autònom i segur.

 

TIC I DISCAPACITAT II

Hi ha un aspecte de la nostra proposta que ens preocupa, encara que lleugerament, només com a element de reflexió per orientar la nostra proposta. Per això ho exposem ara.

L’arrelament del nostre projecte als objectius generals, a la finalitat i “missió” de l’entitat on es contextualitza, rau en la seva potencialitat com a factor d’inclusió. Les oportunitats que esdevinguin per incrementar la presència d’aquest col·lectiu en els diferents contextos socials, en les diferents xarxes, la seva visualització i la seva particular diversitat en un context de diversitats normalitzades, és el que dóna sentit a iniciatives com aquesta; encara que no només en depenguin d’aquest o altres processos educatius o formatius.

Entenem que requereix certa habilitació en l’ús e les tecnologies, però ens preocupa que només pugui semblar un programa instrumental dirigit a saber navegar per la Web, consumir TIC. Navegar per Internet i fer-ho de forma segura, però... per a què? Com contribueix això a millorar la seva qualitat de vida?

Entenem que apropar les TIC, habilitar-los per al seu ús funcional o parlar de Web 2.0., no és només una qüestió de destreses i habilitats, sinó també de valor i actituds. Si volem que les TIC facilitin una major qualitat de la pròpia vida, de les relacions i de la seva presència qualitativa en els contextos socials, cal formar-los també en allò que impliquen, en el seu valor i significat.

Molts cops reflexionem sobre les oportunitats que poden suposar les TIC per a la inclusió social, però a nosaltres, més ara amb la que està caient en retallades de drets i oportunitats, molt ens temen que més aviat les TIC es converteixin en un nou factor de discriminació. És a dir, les TIC i la Web 2.0. semblen donar una oportunitat a la democratització de la informació, la comunicació i el coneixement, però sembla que la nostra població hi té poca ocasió d’accés, de manera que la mateixa discriminació social a la que estan sotmesos afavoreix també la discriminació tecnològica.

Per suposat aquesta situació també afecta a altres col·lectius tradicionalment exclosos, i a d’altres de nous que es van incorporant. Entenem que aprendre a cercar la informació que volem en Internet, xatejar o escoltar música en la xarxa no suposa que ja no estiguin discriminats tecnològicament. Entenem també que el nostre programa formatiu és una petitíssima gota, però segur que la inclusió digital i tecnològica no serà possible sinó comencem per l’aproximació d’aquestes persones a les TIC.

TIC I DISCAPACITAT I

Entenem que la nostra proposta ha de partir del nivell de competència del col•lectiu al qual ens dirigim i del seu potencial. Però el nostre col•lectiu és molt heterogeni, tal i com succeeix amb la resta de la població. D’aquesta manera, entenem que cal definir el tipus de competències bàsiques amb les que compten i de les que requerirem. Donat que es tracta d’un recurs genèric, aquell que volem dissenyar, haurem de definir diversos estendards de capacitats per tal de definir la flexibilitat metodològica del nostre projecte.

En moltes ocasions relacionem les “capacitats” que es requereixen per aprendre amb la intel•ligència la qual cosa “compromet”, sembla limitar d’entrada, l’aprenentatge dels nostres destinataris i destinatàries. Però pensem que la perspectiva de les intel•ligències múltiples (Gardner, 1995) ens permet considerar aquesta com una estructura múltiple formada per capacitats cognitives i que per tant es poden desenvolupar i ajudar a fer-ho. Si es poden desenvolupar cal suposar que també es pot millorar la competència, la qual cosa aporta una perspectiva d’interès per al nostre projecte a l’hora de promocionar les destreses i habilitats que l’assoliment del contingut ha de suposar.

No voldríem que el nostre projecte es convertís en un factor de frustració per als nostres destinataris al adonar-se que no assoleixen les competències que una formació complexa podria suposar, de manera que pensem que cenyir-nos al seu nivell de competència pot tenir un alt valor motivador, el qual ha d’afavorir, pensem, l’aprenentatge dels procediments i actituds que s’incorporaran al disseny del projecte.

Tampoc ens imaginem, al menys en el moment actual, un programa formatiu de tipus lineal amb una gradació consecutiva d’objectius de creixent complexitat en el sentit clàssic i descontextualitzats de la pràctica. Aquesta perspectiva pensem que potser ens obligaria a dissenyar un programa de baix perfil, poc ambiciós i excessivament introductori donat que ens sentiríem limitats per les seves suposades “dis-capacitats” i acabaríem centrant-nos en continguts i habilitats molt específiques que els costaria després generalitzar com una conducta adaptativa.

Per això ens imaginem el programa com un projecte, o un conjunt de petits projectes, que fins i tot es poden abordar cooperativament i/o col.laborativament. Pensem que d’aquesta manera podem presentar els continguts i processos en un conjunt global, funcional i contextualitzat, i no com a píndoles aïllades que es van seqüenciant unes amb altres sense relació aparent.

D’aquesta manera pensem que podem ajudar a generalitzar l’aprenentatge, responen i reforcem la motivació i els mateixos usuaris usuàries poden adonar-se dels propis progressos i de l’aprenentatge assolit. A més, l’aprenentatge col•laboratiu permet aprofitar les diferents capacitats i evitar la frustració. Es tracta, doncs, d’anar ajustant les necessitats de la nostra població, els recursos de cadascú i cadascuna d’ells i elles i els continguts de la nostra proposta formativa.

Pensem que d’aquesta manera, amb aquesta perspectiva, que el contingut TIC del nostre projecte esdevingui alhora una eina pedagògica (educativa i rehabilitadora) i un espai inclusiu com a eina habilitadora. Coherentment amb la consideració que el nostre projecte fem del concepte de discapacitat (AAMR, 2002), cerquem capacitar en el context a través dels suports que oferim, més que no pas centrant-nos en les limitacions; més en la diversitat i potencialitat funcional que en la discapacitat. D’aquesta manera, la diversitat de capacitats, habilitats, destreses i competències, es converteix en una oportunitat per accedir a incorporar nous aprenentatges.

Seguim, doncs.

PROJECTE DE PRÀCTICUM

Us faig a mans el Projecte del Pràcticum. Es tracta de l'entrega inicial, de manera que després s'han incorporat lleugeres modificacions a partir dels suggeriments i comentaris del Tutor, que ja us comentaré. Però en essència no canvia.

DISCAPACITAT?

Partim, com a paradigma interpretatiu de la discapacitat intel.lectual de la definició de l’ Associació Americana sobre Retard Mental (AAMR,2002), la qual defineix:

"El retard mental és una discapacitat que es caracteritza per limitacions significatives tant en el funcionament intel·lectual com en la conducta adaptativa expressada en les habilitats conceptuals, socials i pràctiques. Aquesta discapacitat s'origina abans dels 18 anys."

Partir d’un determinat model explicatiu implica, entenem, certa beligerància per determinats valors i actituds davant la discapacitat, el quals determinaran al final les condicons de vida d’aquestes persones. No és, per tant, un tema menor.

Veureu que la definició de la AAMR es decanta pel terme “retard mental”, mentre al nostre país s’ha anat imposant el de discapacitat intel.lectual. Tampoc és un tema menor. En cada terme (idiota, subnormal, retardat, discapacitat, diversitat funcional)  s'amaga una concepció de la persona i, per tant, unes expectatives que tenen una enorme transcendència en l'educació. El perill moltes vegades rau en el fet de substituir un terme per un altre sense modificar-ne la concepció.

Però analitzem la definició:

"El retard mental és una discapacitat…" Una discapacitat és l'expressió de limitacions en el funcionament de l'individu dins d'un context social, i li representa desavantatges substantius.

"… que es caracteritza per limitacions significatives tant en el funcionament intel·lectual…" La intel·ligència és una capacitat mental general que inclou el fet de raonar, planificar, resoldre problemes, el pensament abstracte, comprendre idees complexes, aprendre ràpidament, i aprendre de l'experiència.

"… com en la conducta adaptativa expressada en les habilitats conceptuals, socials i pràctiques." La conducta adaptativa és el conjunt de les habilitats conceptuals, socials i pràctiques que la gent aprèn per funcionar en la vida diària. Les limitacions en la conducta adaptativa afecten l'execució típica d'aquestes habilitats, encara que no l'impossibilita, tant en relació amb la vida diària com amb la capacitat de respondre als canvis i a les demandes de l'entorn.

"Aquesta discapacitat s'origina abans dels 18 anys." Els 18 anys normalment es corresponen amb l'edat en què en la nostra societat els individus assumeixen rols d'adult.

Per tant, en la definició es proposen tres criteris: limitacions significatives en el funcionament intel.lectual, en la conducta adaptativa i que es manifesti durant el període de desenvolupament de la persona.

Però hi ha un aspecte fonamental i és que la discapacitat es manifesta en la interacció entre les pròpies disposicions i el context, i de les experiències a les quals tingui accés. D’aquesta manera, en igualtat de predisposicions, una persona pot mostrar una major o menor discapacitat en funció de les situacions a les quals s’hagi d’enfrontar i dels suports que se li ofereixn per fer-ho. No és per tant una característica de la persona, com el color dels ulls, sinó que fa referència a unes capacitats adaptatives que varien en funció de les situacions i l’exigència d’aquestes, i de les ajudes que se li ofereixin.

Per tant, l’objecte d’atenció, el marc d’intervenció, són aquests suports; allò que es fa, adapta, com i quan per possibiliar que progressi. El problema no és tant la categoria diagnòstica i les limitacions que pot implicar com les possibilitats que aquesta perspectiva afavoreix. No és què no pot fer, sinó qu pot fer i quina ajuda necessita per fer-ho.

Ens proposem, doncs, que el nostre projecte cerqui generar una nova oportunitat, una nova experiència, fer-ho de manera funcional amb la finalitat de promocionar capacitats i habilitar conductes més adaptatives i que aquestes persones tinguin el protagonisme actiu del procés.

Això suposa, pensem,  partir de les seves necessitats, d’aquelles que requereixen cobrir per progressar, la qual cosa ens obliga a conèixer les seves competències. Definir el continguts que caldrà abordar per assolir els objectius que ens proposem, els quals orientaran el suports que ens caldrà oferir en aquesta interacció entre necessitats i competències.

Us adjuntem un document que pensem pot ser clarificadors d'allò que hem exposat

APORTACIONES DE LA DEFINICIÓN DE RETRASO MENTAL

TIPOLOGIÁ DEL SERVEI

El projecte de Pràctiques es desenvolupa en un centre d'atenció a persones adultes amb diversitat funcional en l'àmit laboral i ocupacional; fonamentalment persones amb discapacitat intel.lectual, malaltia mental i/o patologia dual. Malgrat també hi huna part notòria de persones amb diferents graus de discapacitat física, aquest no són destinataris del nostre projecte donat que acostumen a desenvolupar tasques professional de caire tècnic o de suport a les tasques assistencials, administratives o d'atenció a les persones amb discapacitat intel.lectual. Aquests darrers són els destinataris, ja que aquestes persones són el subjecte de la finalitat, objectius i tasques que aquest centre desenvolupa i per tant també ho són de la nostra intervenció.

Concretament, el projecte es desenvolupa a la Fundació Tallers

El Centre, malgrat l'entitat que el gestiona té altres serveis, ofereix dos tipus fonamentals de serveis d'atenció: el Centre Especial de Treball i el Servei de Teràpia Ocupacional. La nostra voluntat és generar un projecte prou dinàmic, obert i flexible com per acollir com a destinataris a persones ateses en els dos serveis.

El Centre Especial de Treball (CET), és una tipologia de servei que articulant-se com una empresa cerca garartir  un treball remunerat a persones amb discapacitat, com a via d'accés a la integració laboral. La seva plantilla ha de comptar amb un mínim del 70 per cent de persones treballadores amb un grau de discapacitat igual o superior a un 33 per cent. També són un mitjà d'integració de persones amb discapacitat en el règim de treball ordinari donat que el seu caràcter formatiu i rehabilitador, juntament amb el suport a les adaptacions que possibilitin l'accés a un lloc de treball normalitzat, hauria de permetre la seva transició, acompanyada, a l'empresa ordinària. El cert, però, és que aquesta transició es produeix ben poques vegades, de manera que el centres Especial de treball acaben resultant el lloc de treball permanent de la majoria d'aquestes persones, perdent el seu valor inclusiu en bona mesura i convertint en permanent un recurs que en el seu esperit hauria de ser transitori.

En el cas que ens ocupa es tracta d'una fundació sense ànim de lucre, però perfectament es podria tractar, i de fet hi ha una colla, d'una empresa amb ànim de lucre que aprofiti els avantatges fiscals i socials de contractar aquestes persones per aconseguir un marge de benefici. Això és possible perquè habitualment aquestes persones acostumen a ser remunerades amb el sou mínim interprofessional, del qual l'administració subvenciona el 50% (en el darrer any i mig, amb la crisi i amb la fnalitat de facilitar la supervivència d'aquests centres, la subvenció ha estat del 75%) i els allibera de bona part de les càrregues a la tresoreia de la Seguretat Social, al marge de altres dotacions econòmiques quan es crea el lloc de treball. D'aquesta manera, per tal que un lloc de treball resulti sostenible, la persona que l'ocupa ha de generar amb el seu treball el suficient benefici com per mantenir la resta de cost del manteniment del seu lloc de treball, el qual com podeu imaginar no és només el altre 50% del sou mínim interprofessional, sinó també altres càrregues fiscals, socials i la proporcionalitat en le manteniment de l'estructura del servei.

Això no sempre resulta fàcil, ja que generalment es tracta de tasques de baixa qualificació, mal pagades i amb un marge de benefici molt estret. A més, per diversos factors (socials, educatius, formatius, contextuals, idiosincràtics, tècnics,...) generalment la seva productivitat, que no rendiment, és molt inferior a la mitjana. fins i tot molt per sota del que el grau de discapacitat podria fer pensar en relació a normativitzacions estadístiques. Tot plegat sembla perpetuar-los a aquesta situació de discriminació permanent, malgrat els objectius d'integració, i a la precarietat laboral i social.

L'objectiu principal dels CET és dur a terme un treball productiu, participant regularment en les operacions del mercat, i amb la finalitat d'assegurar un lloc de treball remunerat, prestant els serveis d'ajustament personal i social que requereixi el seu personal amb discapacitat. Per serveis d'ajustament personal i social s'entendran aquells destinats a la rehabilitació, els terapèutics, els d'integració social, els culturals i els esportius que procurin a la persona amb discapacitats treballadora d'un CET una major rehabilitació personal i una millor adaptació en la seva relació social.

El Servei de Teràpia Ocupacional, en la seva definió més tècnica, és el servei adreçat a facilitar als seus  destinataris  una  atenció diürna de tipus rehabilitador per  tal  que  puguin  assolir,  dins  les  possibilitats de cada  usuari,  la seva màxima integració social. Aquest servei va destinat a aquelles persones amb disminució en edat laboral que hagin acabat el corresponent període de formació i amb un grau de disminució igual o superior al 65%, segons valoració feta per l'EVO (Equip de Valoració i Orientació). En aquestes persones ha de concórrer el fet que, temporalment o definitivament, no tinguin capacitat de treball suficient per a cobrir el cost de manteniment d'una plaça de Centre Especial de Treball. La capacitat productiva general, no pot ser superior al 37,5 % de la considerada normal  en el sistema ordinari de treball. És a dir, va dirigit a persones que, malgrat la seva finalitat integradora, sembla clar que amb les seves aptituds, destreses, capacitats i conducta adaptativa en un moment determinat no es valora puguin ser capaces de tenir el prou rendiment productiu com per cobrir les despeses d'un lloc de treball en un Centre Especial de Treball. L'objectiu del servei és mirar d'aconseguir la potenciació i manteniment de les capacitats de  les  persones  ateses  en  relació  a  l'obtenció de la seva  màxima integració social i laboral.

El Servei Ocupacional d'Inserció (SOI) es un servei que preté ser un pas intermedi entre els centres ocupacionals per a persones amb limitacions funcionals i els centres especials de treball.

És una alternativa a la integració laboral d’aquelles persones que, tot i que tenen capacitat laboral i productiva, no es poden incorporar encara als centres especials de treball per falta de places.

Tal com s'indica al decret 336/95 de regulació de Servei Ocupacional d'Inserció en els Centres ocupacionals per a persones amb limitació funcional psíquica aquests centres responen a la necessitat d'establir dins els serveis de centres ocupacionals per a persones amb limitacions funcionals una modalitat com és la del servei ocupacional d'inserció adreçada específicament a potenciar i conservar les capacitats laborals per tal que l'usuari d'aquest servei estigui en disposició d'integrar-se a l'activitat laboral quan les circumstàncies ho permetin i també orientar-se, si així es requereix, envers el servei de teràpia ocupacional. Aquest servei s'estructura de forma diferenciada de les activitats productives pròpies d'un centre especial i no pot formar part ni pot constituir una fase prèvia del procés productiu d'aquest. És un servei de caire social amb funcions pròpies.

Els usuaris d’aquest Servei són persones amb limitació funcional psíquica que estan en edat laboral, que han finalitzat el corresponent període d’escolaritat i que tenen capacitat productiva adequada per formar part d’un CET, un cop  realitzat un període de  formació i preparació prèvies per tal d’assolir el nivell de capacitació que els permeti accedir-hi.

Els usuaris del SOI no tenen contracte de treball ni perceben cap salari, la seva activitat pretén mantenir i estimular les capacitats laborals tot esperant que tinguin l’oportunitat d’incorporar-se a una activitat remunerada.

Així, l'objectiu principal és la integració laboral. Mitjançant activitats pre-laborals es pretén proporcionar un pas previ o alternativa al CET en aquells casos en que, per les diferents característiques personals, no els hi és possible accedir.  

La realitat, però és que sovint el pas és a la inversa i s'incorporen al SOI persones que , havent gaudit d'un contracte laboral en el CET i per diverses circumstàncies com ara el deteriorament de les capacitats per l'edat, veuen minvada la seva productivitat i passen a un serve transitori fins que suigui avaluats com a persones assignades al STO.

El Servei de Teràpia Ocupacional i el Servei Ocupacional d'Inserció s'integren en el Centre Ocupacional, donat que comparteixen moltes finalitats, característiques, activitats i recursos.