Una part de teoria, una de pràctica, una darrera de reflexió i un polsim de creativitat

dilluns, 19 de desembre del 2011

A MANERA DE CLOENDA, QUE NO TANCAMENT

Hi ha un afecte, una actitud, una competència i un producte que ens semblen que poden mostrar una mica la magnitud d'allò que per a nosaltres ha suposat estar realitzant aquest pràcticum, del qual aquest blog n'és una mostra destacable.
En relació a l'afectivitat aquestes pràctiques han estat l'ocasió de fer instrospecció, de mirar en dins i de subjectivar, de portar a conscient algunes de les meves experiències emotives amb aquest procés formatiu. Ha estat l'ocasió per renovar, per donar nou impuls, per reactivar el compromís personal amb l'educació. L'educació com a motor de desenvolupament personal i social en cadascuna de les persones, però també per aquella educació bel.ligerant, compromesa, identificada amb l'equitat, la igualtat d'oportunitats i la justícia en tots els àmbits de l'activitat humana. L'educació com un dels motors del canvi, no només de la progressió qualitativa de l'individu, sinó d'aquesta transformació com a pas previ per a l'opció ferma pels valors, actituds i comportaments que han de construir un món on la persona sigui el subjecte de tota activitat.
Ha estat una mica com recuperar la intensitat de l'impuls que fa 25 anys em va portar a participar amb el meu treball de la construcció conjunta, amb les persones amb discapacitat, d'una societat més inclusiva  i amb uns criteris més ajustats a les persones per al repartiment dels beneficis socials, culturals i econòmics. Tornar a reviure les raons profundes que fa anys em van portar a estudiar Educació Social i en fa alguns menys a Psicopedagogia.
Ho entenc, i penso que ho sé, que l'educació per si sola no pot definir aquest canvi, però sense ella segur que tampoc.

Una actitud. La de prendre com a referent de l'actuació professional al subjecte d'aquesta. Aquest subjecte és el veritable protagonista i nosaltres, de fet, som un suport mé per tal que assoleixi les màximes cotes possibles de desenvolupament, participació i, perquè no dir-ho, de plenitud. Aquesta actitud obliga, compromet, al propi desenvolupament competencial i actitudinal per esdevenis capaç de copsar les necessitats de les persones, les seves capacitats, potencialitats i oportunitats. Però també obliga a la màxima qualitat professionals i formativa per esdevenir capaços, col.laborativament, de donar les respostes més adequades i fer-ho en els termes més ajustats. Tampoc sembla massa "professional", però penso que es tracta d'una actitud de servei.

Una competència. La d'esdevenir professional de la psicopedagogiaen la pràctica. Sembla obvi, però no ho és tant quan et pensaves que la pràctica ja la tenies abans de matricular-te en Psicopedagogia i que et calia era disposar de més coneixements per desenvolupar millor la teva tasca. Per a mi el gran descobriment vivencial, vital, ha estat constatar que tots aquells coneixements que hem anat adquirint durant la formació prenen sentit en la pràctica de la psicopedagogia. Però no la pràctica que ja coneixies abans d'iniciar la formació, sinó aquella específica, nova, diferenciada, insubstituible, que neix d'unes competències pròpies d'aquesta nova pràctica. "La psicopedagogia existe, yo la he visto", diria. Aquestes pràctiques, que d'entrada es mostraven feixugues, han esdevingut l'ocasió per a aquesta descoberta. és com si de cop t'adones que et pensaves caminar el línia recta i que ara copses que és un cercle que es tanca i conté en la pràctica. Fantàstic!!!

Finalment, un producte. Aquell que sorgeix com a fruit de l'assignatura. No em refereixo a la memòria, les Pacs o la qualificació, sinó al programa específic que en poques setmanes sorgirà d'aquesta experiencia. Un programa que neix amb la voluntat de respondre a alguna de les necessitats del col.lectiu al qual va dirigit (encara que potser petita) i al qual aquest cicle de formació permet dona forma quan es proposa exercir la posada en pràctica de les competències abordades i fonamentades durant el procés acadèmic.

Pot semblar exagerat i una mica excessiu, però així ho he vivenciat. Què hem de fer?

En relació concretament al continguts del blog, tot i haver cercat de mantenir la seqüència de les fases del projecte com a referència i d'anar mostrant certa evidència del treball desenvolupat, ens ha servit per anar definint les fonamentacions que sustenten el nostre projecte.
D'aquesta manera, un cop explicitada la nostra proposta, ens va semblar pertinent de caracteritzar el context on les pràctiques s'han desenvolupat i cercar de relacionar la nostra proposta en l'adequació amb les finalitats del servei educatiu on s'ubica. En aquesta línia, certa "provocació" del nostre tutor -bon coneixedor de l'àmbit- ens convidava a formular de manera explícita com el contingut i finalitat de la proposta formativa que proposem en aquest pràcticum s'adeia amb uns objectius molt menys evidents d'inclusió en les estructures socials normativitzades i unes finalitats d'integració laboral menys funcionals en el cas del STO.
Aquesta provocació va suposar el desvetllament d'aprofundir en les raons i fonamentacions del nostre projecte. Per una banda teníem clar un propòsit formatiu que es justificacva ell mateix en la demanda explícita per part de la institució on s'ha desenvolupat les pràctiques, de manera que les raons es formulaven en relació a les necessitats excpressades. Però a partir d'aquell moment es va generar la necessitat de supeditar la proposta formativa a raons més fonamentades i situades.
D'aquesta manera, la nostra "obsessió", ben entesa, en aquest blog, ha estat la d'aprofundir en els principis teòrics de la nostra proposta. així, es va cercar de definir per una banda el paradigma de discapacitat amb el qual operavem, el concepte de TIC i de WEB 2.0, la perspectiva educativa que adoptàvem o el concepte de autodeterminació que ens amparava. Tot plegat, cercant sempre d'establir relacions amb la nostra proposta formativa específica i el col.lectiu concret al qual ens dirgiem. De fet, allò que reflexa aquest blog ha estat més la tasca investigativa que no pas la concreció del programa en ell mateix.

Tot i així, abans de tancar el període d'avaluació d'aquest blog, ens va semblar important de reflexar dos aspectes més estructurals de la nostra proposta, ja que intuiem que no ens donaria temps de donar compte de la formulació de la proposta formativa concreta.
Per una banda, ens va semblar important deixar certa constància de l'activitat de recerca en quant a recursos formatius en alfabetització digital amb persones amb diversitat funcional. Això ens va semblar important perquè ens aporta la referència d'experiències reixides en aquest àmbit, les qual alhora poden legitimar una mica més la nostra, i pensem que ajudava a visualitzar la importància que les adaptacions i el concepte d'ajudes i suports tindria en el nostre projecte. Entenem que aquesta és una perspectiva que implicar optar per l'adaptació del continguts a les necessitats i exigències del col.lectiu específic i que això era un aspecte molt important a destacar.
Per altra banda, ens semblava important arribar fins a la detecció de les necessitats i la formulació dels interessos específoics del col.lectiu a qui va dirigida la proposta. Som conscients que la detecció d'aquestes hagués requerit d'un procés de major aprofundiment, però també cal considerar que donada la nostra ubicació professional en aquest centre i les nostres responsabilitats en activitats de contingut TIC ja disposavem prèviament de certa informació complexa i contrastada. De totes maneres, aquest aspecte ens va semblar molt important de cara a evidenciar la connexió que voliem establir entre la nostra proposta formativa i les necessitats i característiques del col.lectiu al qual ens dirigim.

Per finalitzar aquesta darrera entrada "formal" ens agradaria recordar aquella cita famosa que s'atribueix a Albert Einstein i que també es recull en el video posterior.

Si la educación te parece cara,
prueba con la ignorancia.



De l'amic Anibal de la Torre

DESENVOLUPAMENT DE LA RESTA DEL PROCÉS

Les dades que es van extreure del qüestionari que hem referit en les dues entrades anteriors ens van donar la referència dels interessos i motivacions dels destinataris del projecte en ralació al programa que hem estat desenvolupant. En la memòria del pràcticum farem referència explícita i detallada de les dades tabulades i de la interpretació que vem fer d'aquestes en relació a la nostra proposta inicial, però per ara ens sembla suficient indicar tres aspectes genèrics que se'n desprenen:
  1. En primer lloc, que les motivacions per aprendre o millorar les competències en relació a aprendre a fer un ús funcional d'Internet i les Xarxes Socials resulten molt més explícites i es manifesta major interès per una proposta formativa dirigida vers l'assoliment d'aquestes competències en aquelles persones que ja tenen cert coneixement de l'entorn informàtic de base en el cas de les persones ateses a Centre Especials de Treball (CET), mentre que la resta de persones del CET sense experiència prèvia manifesten majors temors i reticències. En el cas de les persones del Servei de Teràpia Ocupacional (STO) les reticències són menors  i es mostren més disposats i disposades a desenvolupar aquests aprenentatges. Aquesta circumstància pensem que pot venir donada per dues raons: per una banda, que en el STO ja es realitzen de manera habitual activitats dirigides i planificades amb contingut TIC, i que per altra es té una menor consciència de les dificultats i habilitats que requereix un apronfundiment en aquestes copmpetències dirigit a fer-ne un ús el més autònom possible. Sigui com sigui, quasi el 70% de les persones enquestades manifesten disposicions positives a aprendre els continguts proposats.
  2. Entre les reticències sembla que aquelles persones amb un menor desenvolupament de les competències acadèmiques bàsiques són les que manifesten una menor disposició a aprendre'n, probablement per la inseguretat que els provoca no ser-ne capaços per aquesta mancança. De nou, aquestes reticències són majors en el CET que en el STO, malgrat el nivell de competència acadèmica encara és menor en aquest darrer grup, tot i que les diferències en aqueste aspecte tampoc massa destacables. Cal, doncs, considerar el grau i tipus d'adaptacions en aquest aspecte.
  3. Sembla que la proposta de desenvolupar un programa formatiu dirigit vers allò que anomenem Web 2.0. connecta amb les preferències de les persones ateses en relació al tipus d'ús que els agradaria donar a aquests coneixements, de manera que la proposta sembla adequada. Tot i així, per a una percentatge destacable de la problació (sobre un 40%), aquesta mena de proposta formativa s'hauria de completar amb un procés d'alfabetització digital de nivell bàsic, la qual cosa condiciona alguns dels continguts previs a desenvolupar en el nostre programa.
Aquestes dades, constrastades amb la nostra proposta inicial i el inventari de recursos que ja haviem desenvolupat i dels quals encara estem entrant dades en "l'escriptori de recursos", juntament amb la refrència comparativa de les competències mínimes en cada tipus de continguts i la conseqüent proposta de suports, ens han portat a la definició final del programa formatiu.

Aquest programa formatiu, que encara estem pendents de titular definitivament (encara que probablement de cara als destinataris s'anomeni "Internet, Redes Sociales i seguridad en la RED") incorpora la fonamentació d'aquest, els objectius que es proposa en general, les àrees específiques d'aprenentatge i els objectius concrets que pretén, les activitats d'aprenentatge, els suports i ajudes, les orientacions metodològiques i la proposta avaluativa. Tot plegat, aquest apartat hagués conformat les entrades en aquest blog corresponents a la FASE 4 que va finalitzara aquest divendres 16 de desembre passat.

Finalment, la Fase 5 del nostre projecte suposarà la definició dels materials que cal elaborar i dels recursos que sembla convenient activar. Tot i així, ja en la nostra proposta de projecte formulava que en el pràcticum només es faria justificació i relació d'aquests, mentre que el seu desenvolupament pràctic excedia les possibilitats de la programació de l'assignatura.
Cal fer notar també, que l'elaboració de la memòria de pràctiques forma part d'aquesta fase de tancament.

Malgrat aquesta entrada clogui el blog de pràctiques com a activitat de l'assignatura, condicionada per la data d'entrega, és el nostre desig seguir aportant, encara que sigui fora de període avaluatiu, les nostres referències del procés de construcció del projecte. Aquest propòsit ve alimentat pel desig que aquest blog esdevingui referència de la formulació del nostre projecte, alhora que memòria de cara a propostes posteriors d'altres processos que es puguin desprendre d'aquesta proposta inicial. Pensem que, a manera d'inventari, aquest blog  ens aporta una indexació destacable de bona part de la investigació en relació a la fonamentació epistemològica que hem anat definint i que per tant encara ens pot fer servei.

Per tant, es clou la fase avaluativa però el blog es manté obert (sempre i quant les persones que ens han d'avaluar considerin adequada aquesta possibilitat)





Discapacidad i eAccesibilidad

divendres, 16 de desembre del 2011

DETECCIÓ DE NECESSITATS (II)

Un cop definit el contingut, la metodologia de recollides de dades i la mostra, es va definir el suport i organització que calia mantenir per desenvolupar el qüestionari.
Les persones del CET s'agruparien en grups de 10 i comptaríem amb un dels monitors de suport de USAP i una de les psícòlogues o treballadores socials en cada sessió.
En el cas del STO s'agruparien en grup de cinc i es comptaria amb l'educador corresponent i un auxialiar.
La tasca d'aquestes persones seria la de oferir el suport i orientació directa per al correcte compliment del qüestionari durant el desenvolupament d'aquest.
Nosaltres fariem la introducció del qüestionari, l'explicació dels objectius i del procediment. Per tal de d'ferir un major suport visual a tot el recorregut de compliment del qüestionari hem generat un Power Point que aniria il.lustrant el procés pas a pas i oferiria orientacions gràfiques i criteris per a orientar-lo.
El lloc on es  va realitzar va ser el annex al menjador donat que és on està ubicada la pantalla del projector.

Podeu accedir al Power Point de presentació en l'enllaç que vincula la següent imatge:

Clica sobre la imatge per descarregar el Power Point


Aquesta presetació va permetre anar presentant cada qüesto una per una, llegir i marcar cada enunciat a través de clics successius per explicar en què consistia, a què responia i què es demanava que es respongués.
Primerament vem mostrar com calia, també a través de la presentació, com calia marcar les caselles amb les opcions escollides. Les preguntes que teniem opció de SI o de NO  o d'opcions úniques només podien tenir una única resposta, mentre que en les que proposaven diferents opcions de resposta es podia marcar tantes com es considerés necessari en funció d'allò experimentat o dels seus desitjos.
Un cop indicada la qüestió a respondre, a cada cop de clic es resaltaven una per una les opcions de resposta i s'explicava la seva significació. Les persones que donaven suport anaven reponent a les qüestions particulars i orientant les opcions en funció de les demandes de les persones participants. A cada opció de resposta es donava temps per respondre, si era el cas, abans de passar a la següent opció, la qual es tornava a explicar en els mateixos termes.

En la presentació que podeu descarregar no s'adjunten les orientacions que s'anaven proposant donat que es donaven de manera verbal per tal que pogués respondre també aquella persona que tingués problemes en la competència lectora. De totes maneres podeu copsar que a cada clicada es van resaltant les diferents opcions que s'anaven seqüenciant i que s'acompanyaven de la corresponent explicació.
En algun cas concret veureu que l'opció de resposta s'acompanya d'algun esquema o il.lustració que era dificil evidenciar només verbalment.
Les opcions de les qüestions 17 i 18 es van il.lustrar en alguns casos amb exemples concrets de les pàgines web a les que fan referència o dels formats visuals i de contingut al que es refereixen.
Les opcions de resposta oberta s'exemplifiquen per tal de mostrar que és allò que possibilitat fer en aquesta opció. En algun cas que tenien opcions per alguna d'aquestes respostes obertes però no ho sabien escriure van rebre suport per tal de fer constar la seva resposta.
En total es van esmerçar prop de 7 hores en la resposta a la totalitat de qüestionaris passats.

DETECCIÓ DE NECESSITATS (I)

La Fase 3 del nostre projecte de Pràctticum 1 s'inicia conjuntament amb el mes de novembre d'enguany amb la finalitat de conèixer què és allò que els destinataris i destinatàries de la proposta formativa en alfabetització digital en relació a Internet, Xarxes Socials i seguretat en la web, coneixen i saben per experiència i què és allò que els i les agradaria aprendre.

Els objectius que ens em proposat en relació a aquesta finalitat han estat els següents:
  • Conèixer els grau d'implantació de les TIC entre els destinataris del nostre projecte.
  • Conèixer els recursos que utilitzen de la Xarxa, amb quina intensitat i freqüència i els llocs des dels que els utilitzen.
  • Conèixer les finalitats per a què les utilitzen.
  • Conèixer els interessos i motivacions que mantenen en relació als continguts previstos del programa.
D'aquesta manera, la nostra primera proposta és cercar la manera d'esbrinar les dades que ens han de permetre valorar aquests aspectes.
El procés de definició va consistir en una formulació per part nostra d'una proposta inicial del tipus d'informació que calia cercar, per posteriorment acabar de definir-la en els equips educatius. D'aquest procés sorgeixen diferents àmbits d'interès.
El pas següent, consensuat amb la Tutora de Pràctiques i la Psicòloga de l'Equip de Suport a CET, va ser definir la metodologia més adequada per a la recollida de dades. Finalment, després de valorar diverses opcions, s'adopta el format d'un qüestionari. Aquest qüestionari entenem que només ha d'implicar l'elecció d'opcions i que tot i així cal que estigui molt orientat amb el suport dels professionals.
Finalment, es va decidir la mostra. Va semblar que un 20% de les persones de CET i STO seria una proporció adequada que garantiria alhora la representativitat i una menor afectació per al normal desenvolupament dels serveis. Es va decidir que s'exclouria de la mostra, malgrat mantenir-los dins el cens, a les persones del Centre Ocupacional que requereixen de suport extens.
Es va decidir que la mostra foos proporcional al percetatge de població atesa a CET i STO, que mantingués al 50% la proporció entre homes i dones malgrat la proporció real no és exactament aquesta i que es respectarien les mateixes proporcions d'edat divides en tres trams. En relació al grau de discapacitat es va decidir no considerar-ho específicament donat que la mostra ja esdevé prou significativa, de manera que aleatòriament s'agafaria a la primera persona de cada cinc en els llistats alfabètics per edat, sexe i servei.
Es decideix que el qüestionari es faci en castellà donat que és la llengua habitual de la majoria de persones ateses al Centre.

En qüestionari finalment proposat i que es va adreçar a la mostra és el que us presentem a continuació:

dijous, 15 de desembre del 2011

EL MODEL D'APRENENTATGE QUE ADOPTEM (II)

Entenem que la perspectiva constructivista que adoptem implica el desnvolupament d'estratègies que facilitin aquest aprenentatge significatiu al qual fèiem referència en la nostra entrada anterior corresponents a "EL MODEL D'APRENENTATGE QUE ADOPTEM (I)", com ara aquelles que afavoreixen la gestió de la informació a partir del tractament dels processos d'atenció, codificació i reestructuració de tal informació. Entenem que això implica el desenvolupament de metodologies que afavoreixin l'exploració de l'entorn en el qual es presenta tal informació, de com aquesta es presenta i estructura o quins són els elements rellevants d'aquesta. això pensen que esdevé fonamental en la interpretació necessària dels marcs i entorns tecnològics en els quals es presenten els continguts a aprendre.

Posteriorment, malgrat formi part del mateix continu, ens caldrà, pensem, abordar metodologies que estimulin l'aplicació d'allò que s'ha après, sí és que veritablement volem que esdevingui funcional, adaptatiu i, per tant, significatiu.
Això suposa que han de poder recuperar els aprenentatges disposats per aplicar-los en altres procediments d'estructura similar i contextos diferents.

Finalment, entenem  que caldrà articular estratègies metodològiques que reforcin i retroalimentin aquests aprenentatges, no només per una qüestió de consolidaciós, sinó també com a estratègia motivacional.

L'objectiu darrer en relació al procés d'aprenentatge es compleix quan els nostres subjectes esdevenen capaços de planificar la seva pròpia execució de les competències adquirides en entorns funcionals i lliurememt disposats segons les pròpies preferències i motivacions.

Per altra banda tenim el convenciment que estratègies col.laboratives també poden facilitar un millor accés a l'aprenentatge en la nostrra proposta específica. En el cas concret que proposem entenem aquesta proposta que ara formulem com la realització de tasques conjuntes en les quals es fa necessària la interacció cooperativa.
Per validar aquesta proposta pertim del supòsit que la diversitat de competències, d'estils d'aprenentatge, de motivacions i de formes procedimentals ha d'enriquir els procés d'aprenentatge per a la totalitat dels participants.
Això implica que en la proposta concreta de desnvolupament de l'activitat s'han d'articular grups heterogenis en quant a les variables que hem comentat, de manera que esdevingui necessària certa interdependència mútua per assolir els objectius.
Entenem que aquesta proposta ens ha de permetre atendre la diversitat dels participants, generar més ocasions per al conflicte cognitiu que requerim previa a l'aprenentatge significatiu que ens proposem, mantenir una atenció més individualitzada i, per tant, desplegar millor els suports adequats, mentenir unes cotes de participacióp activa acceptables fonamentades en la corresponsabilitat i establir unes relacions de grup que permetin abordar també continguts de tipus relacional i afectiu vinculats a l'àrea de coneixement que abordem.

Des d'aquesta perspectiva constructivista que ens proposem, el rol del docent pren el paper de mitjancer de l'aprenentatge a través de les ajudes i suports que es van oferint en el procés constructiu del subjecte.
Aquesta perspectiva implica, doncs, afavorir la motivació dels alumnes a través de l'explicitació dels objectius i del procés, una proposta de tasques ajustades a les possibilitats de cadascú i cadascuna i que pugui tenir el nivell de dificultat òptim com per mantenir la suficient intensitat per suposar un conflicte però esdevenir abordable.
Per altra banda, caldrà considerar els coneixements previs dels participatants i dissenyar estratègies metodològiques diverses per tal d'atendre la diversitat a la que hem fet referència.

Caldrà, per tant, establir criteris que permetin també avaluar les característiques de l'acció docent desenvolupada i no només el grau d'aprenentatge.



EL MODEL D'APRENENTATGE QUE ADOPTEM (I)

Entenem que una de les qüestions que cal resoldre de cara a desenvolupar el nostre programa formatiu és definir quina és la idea que tenim de l'aprenentatge i en quines fonamentacions epistemològiques es basa, donat que aquesta definirà el com ensenyem; la qual cosa, juntamemnt amb els continguts, el coneixement dels aprenents i la contextualització de la seqüència donarà consistència, coherència i continuïtat al procés d'ensenyament i aprenentatge.
La concepció que tinguem de l'aprenentatge ens ha d'orientar de cara a prendre decisions en relació a com generar l'accés a un contingut comú tot respectant alhora les consideracions en relació a les particularitats individual de cada participant en el procés, definir aquells aspectes metodològics que millor compatibilitzin l'accés a l'aprenentatge amb aquestes característiques idiosincràtiques, així com definir aquelles altres variables que de ben segur condicionaran  el desenvolupament de les capacitats requerides.

Coherentment amb allò desenvolupat durant el període de formació psicopedagògica a la UOC i, alhora, per convenciment personal, optem per una concepció de l'aprenentatge en el qual l'accés al coneixement es dóna com a procés de construcció activa per part del subjecte. No és la nostra intenció entrar ara en detall donat que el presen format, l'extens coneixement sobre el tema que teniu les persones que accedeiu a aquest blog i el fet que està previst donar prou compte en la memòria definitiva d'aquest pràcticum, fan innecessaria una exposició més detallada.
De totes maneres, sí que hi ha alguns aspectes genèrics que ens agradaria apuntar de cara a visualitzar el tipus de plantejament que fem.

El coneixement, segons aquesta perspectiva, es produeix per una acció constructiva en la interacció entre les estructures mentals i el context quan es produeix un conflicte cognitiu i el consegüent desequilibri en aquestes estructures, el qual cal compensar amb la pròpia activitat intel.lectual per cercar de solucionar-ho, produint-se una nova estructuració cognitiva.
Per tant, es requerix de la interacció entre l'aprenent i el contingut d'aprenentatge i d'aquesta construcció mediada per dotar-lo de significat, el qual és atribuït culturalment.
Però aquesta activitat cal que sigui planificada i orientada, ja que el contingut ha d'estar ubicat a la distància adequad però a l'abast de les possibilitats de l'aprenent si es vol que generin "conflicte cognitiu". El rol de l'educador, del docent, esdevé el de mediador entre els continguts i aquesta activitat constructiva.
Així, no hi ha dubte que una part del contingut amb el qual haurem d'encetar l'aproximació als aprenents en el nostre programa formatiu requerirà cert nivell inicial de comprensió i assimilació per part dels subjectes que en participin, però la nostra pretensió és que el contingut nuclear sigui descobert i representat progressivament per cada subjecte, oferint-li suports per tal que l'adapti la seva estructura de coneixement prèvia a partir de la qual establir noves relacions i formes de representació que el permetin vincular-ho als seus esquemes.
Cerquem, doncs, que els continguts que els proposem tinguin relació amb els que ja poseeix, de manera que s'estableixi una relació significativa que els permeti integrar-los en l'estructura cognitiva i els pugui contextualitzar en situacions diferents a la controlada inicialment.

Per tant, s'han de donar, al nostre entendre i segons l'experiència i els autors d'aquesta perspectiva constructivista, diverses condicions que haurem de considerar en la nostra proposta:
  • El grau de coneixements previs ha de ser qui condicioni el contingut si es vol que aquest sigui potencialment significatiu.
  • Els continguts han de guardar coherència interna i lògica.
  • Es requerix de l'acció volguda, conscient, de l'aprenent, la qual depén en gran mesura de la seva motivació.
La nostra ambició definitiva és generar els canvis necessaris com perquè l'aprenent de la nostra proposta formativa pugui aplicar els coneixement i habilitats adquirits i desenvolupades a altres situacions i entorns diferents.



EL NOSTRE PROJECTE I L'AUTODETERMINACIÓ (II)

Tot allò referit en l'entrada anterior corresponent a "EL NOSTRE PROJECTE I L'AUTODETERMINACIÓ (I)", entenem que suposa habilitar, en el supòsit concret del projecte que ens ocupa, per exercir en una situació no controlada, com hem comentat, i per tant exposada a riscos. Pero estem d'acord amb wehmeyer (1997) quan diu que la persona amb discapacitat intel.lectual pot i té dret a ser agent causal d'allò que succeix i no pas la conseqüència de les condicions causals que es produeixen en el seu entorn.
Aquesta perspectiva entenem que implica considerar tres aspectes fonamentals, al nostre entendre:
  1. En primer lloc generar la possibilitat d'aprendre i respectar les seves decisions, eleccions i equivocacions. Aquesta consideració entenem és fonamental, de la mateixa manera que a qualsevol adult se li reconeix, pel simple fet de ser-ho i atribuir-li en conseqüència determinats valors i atributs intrínsecs a la seva condició d'adultesa, que pot prendre decisions sobre la pròpia vida. en aquest sentit, entenem que la nostra proposta aporta ocasions per atribuir-li control sobre noves experiències sorgides a partir dels seus interessos i motivacions.
  2. En segon lloc cal considerar el coneixement que tinguem de cada persona, de manera que cal accedir a una comprensió ajustada del significat que atorga als esdeveniments i de com interacciona amb ells. Ens cal, doncs, tenir certa idea de com apren, de quines habilitats desenvolupa autònomament i en quines requereix suport. Molt probablement requereixen d'acompanyament en determinades accions. en definitiva, es tracat de saber com mediar en l'aprenentatge que ens proposem estimular.
  3. En tercer i darrer lloc, pensem que cal bastir l'entorn on han de desenvolupar tal autodeterminació comptant amb els recolzaments necessaris alhora. Es tracta de generar espais mediats però no dirigits, en els qual puguin compartir el seu criteri i decisions, qüestionar les del seu mediador i negociar el marc on aquesta acció conjunta es desenvolupa.
Contràriament a allò que puguem haver fet pensar, això no suposa que l'objectiu és l'execució independent de les accions que proposem en el nostre programa, sinó generar suports i afavorir adaptacions que afavoreixin que ells i elles mateixos siguin agents causals, prenguin les pròpies decisions i puguin participar amb major plenitud dels recursos ordinaris.



 Convención sobre los derechos de las personas con discapacidad. Art. 19. (2ª part)

EL NOSTRE PROJECTE I L'AUTODETERMINACIÓ (I)

Valorem que aquesta, la de l'autodeterminació com a dret i com a condició, esdevé una perspectiva fonamental en la nostra proposta d'intervenció durant el Pràcticum I. Creiem que ho és en tots els àmbits d'atenció de les persones amb diversitat funcional, però ens agradaria que en el nostre cas concret esdevingués una referència explícita.
És aquest un terme que ja fa uns anys es ve incorporant en el nostre llenguatge quan definim el marc conceptual de la nostra intervenció. En tot cas, pensem que és important aclarir que nosaltres entenem per autodeterminació el dret de les personaes amb discapacitat a exercir el control efectiu sobre aquells aspectes diversos que afecten a la seva vida. Pot semblar un aclariment innecessari, però pensem que sovint, en lloc de reconèixer que és una necessitat i que a més ha de ser possible que esdevingui exercida efectivamant, es converteix símplement en un seguit d'intervencions dirigides a desenvolupar determinades habilitats i competències que després no poden ser contextualitzades, funcionalitzades i exercides.
Pensem que això ha de comportar algunes conseqüències per al nostre programa formatiu (el nucli del nostre projecte), ja qu aquesta opció implica que en lloc que el programa determini les accions que ha de realitzar l'individu, allò que cerquem és que aquest es doti dels coneixement suficients com per prendre decisions sobre el fenòmens per als quals els formem.
Per aquest motiu, alguns programes formatius d'accés a les tecnologies o entorns protegits on realitzar l'aprenentatge de les competències requerides ens agraden en la mesura que esdevenen recursos adaptats per accedir amb més facilitat a l'aprenentatge o la pràctica; però sovint resten força distanciats, tant en la forma, com en el contingut i possibilitats, dels entorns ordinaris, de manera que optem per facilitar l'accés de manera adaptada i amb els suports necessaris a aquestes plataformes ordinàries donat que entenem que aquest és el context natural on tenim previst que aquest aprenentatge es funcionalitzi.
D'aquesta manera, tot i l'orientació i suports requerits, entenem que l'accés a Internet o les Xarxer Socials aporta nous àmbits i contextos on exercir les pròpies decisions, expressar les motivacions particulars o valorar el producte de les pròpies accions.
En aquesta línia, el nostre projecte cerca que des del petit àmbit que li correspon desenvolupar, contribuir en el desplegament dels suports necessaris que possibilitin que la persona pugui accedir al coneixement previst i adquirir les habilitats necessàries de manera que pugui prendre petites decisions que afecten a la seva vida i que tal situació esdevingui perdurable en el temps. Per exemple: ha de poder adquirir les habilitats necessàries com per cercar autònomament i segons el propi criteri aquells continguts que més l'interessin o bé comunicar allò que més li convingui, per la qual cosa no només requereix de les habilitats necessàries, sinó dels suports com per desenvolupar-les i de les orientacions que li permetin valorar les conseqüències de les seves accions.
No és aquest un exercici de irresponsabilitat, sinó de confiança. Defensem de nou l'opció per les possibilitats i no pas per les incapacitats i dependències. No ens af¡gradaria que, pel fet d'ensenyar en una situació controlada que té per objecte facilitar aprenentatges que suposadament després haurà de desplegar de manera autònoma, després en la realitat no pugués exercir perquè no se li permet en un entorn no controlat.
Per tant, l'aspecte clau del programa no és l'entrenament, sinó la seva operativització funcional.




Convención sobre los derechos de las personas con discapacidad. Artículo 19. (1ª part)

dissabte, 3 de desembre del 2011

REGISTRE DE RECURSOS

El projecte que estem desenvolupant ha generat un notable volum de resultats de recursos.

Aquest recursos s'agrupen en diverses categories en funció de la funcionalitat que poden aportar al projecte que estem desenvolupant. La intenció és genera un inventari que ens permeti disposar-ne amb la finalitat de formular la nostra proposta concreta dirigida a la població que hem definit en el projecte. Cal considerar que ara per ara es recullen els recursos trobats en format Web, als qual caldrà afegir l'inventari de recursos qiue han de ser aplegats en un altre format i que pujarem amb posterioritat. D'aquesta manera podem trobar:
  • Els recursos propis, tant de la institució com aquells que es generen en el desenvolupament del projecte.
  • Aquells dirigits a donar cos i contingut a la nostra proposta d'intervenció psicopedagògica i socioeducativa.
  • Els recursos generalistes en l'àmbit de l'alfabetització digital i accés a l'anomenada Web 2.0 i que tenen per client a la població en general.
  • Aquells recursos dirigits a la formació, la capcitació, l'alfabetització i el gaudi de la Web a les persones amb diversitat funcional que requereixen de programes específics, com ara els nostres destinataris.
  • Portals d'atenció especialitzada a persones amb discapacitat, especialment aquells preocupats i dirigits vers l'accés a les tecnologies de la comunicació i la informació.
  • Recursos de caire tècnic que afavoreixen l'adaptació d'aquest entorn tecnològic a persones amb diverses capacitats, habitualment diferents a les de la població estendaritzada.
  • Recursos Web que permeten l'accés a la bibliografia consultada i de referència.
Ara per ara hem iniciat la pujada del recursos al format escollit. concretament es tracta d'un escriptori virtual generat amb Netvibes. Hem pujat uns quants a manera d'exemple i anirem completant l'inventari en els dies següents.

Ens ha semblat una bona manera de deixar evidència de la tasca desenvolupada en la Fase 2, alhora que ens permet un accés funcional durant el desenvolupament del projecte i, possiblement, durant la seva implementació.

Des de la següent il.lustració podeu accedir a l'escriptori amb els recursos. A més, deixarem un accés en la columna lateral per tal de poder accedir sempre sense necessitat de cercar aquesta entrada per comprovar si s'han produit actualitzacions en el seu contingut.

Pàgina recursos a Netvibes

De manera habitual podrás accedir a l'escriptori virtual en l'opció "Accedeix als recursos" de la barra lateral d'aquest Blog: