Valorem que aquesta, la de l'autodeterminació com a dret i com a condició, esdevé una perspectiva fonamental en la nostra proposta d'intervenció durant el Pràcticum I. Creiem que ho és en tots els àmbits d'atenció de les persones amb diversitat funcional, però ens agradaria que en el nostre cas concret esdevingués una referència explícita.
És aquest un terme que ja fa uns anys es ve incorporant en el nostre llenguatge quan definim el marc conceptual de la nostra intervenció. En tot cas, pensem que és important aclarir que nosaltres entenem per autodeterminació el dret de les personaes amb discapacitat a exercir el control efectiu sobre aquells aspectes diversos que afecten a la seva vida. Pot semblar un aclariment innecessari, però pensem que sovint, en lloc de reconèixer que és una necessitat i que a més ha de ser possible que esdevingui exercida efectivamant, es converteix símplement en un seguit d'intervencions dirigides a desenvolupar determinades habilitats i competències que després no poden ser contextualitzades, funcionalitzades i exercides.
Pensem que això ha de comportar algunes conseqüències per al nostre programa formatiu (el nucli del nostre projecte), ja qu aquesta opció implica que en lloc que el programa determini les accions que ha de realitzar l'individu, allò que cerquem és que aquest es doti dels coneixement suficients com per prendre decisions sobre el fenòmens per als quals els formem.
Per aquest motiu, alguns programes formatius d'accés a les tecnologies o entorns protegits on realitzar l'aprenentatge de les competències requerides ens agraden en la mesura que esdevenen recursos adaptats per accedir amb més facilitat a l'aprenentatge o la pràctica; però sovint resten força distanciats, tant en la forma, com en el contingut i possibilitats, dels entorns ordinaris, de manera que optem per facilitar l'accés de manera adaptada i amb els suports necessaris a aquestes plataformes ordinàries donat que entenem que aquest és el context natural on tenim previst que aquest aprenentatge es funcionalitzi.
D'aquesta manera, tot i l'orientació i suports requerits, entenem que l'accés a Internet o les Xarxer Socials aporta nous àmbits i contextos on exercir les pròpies decisions, expressar les motivacions particulars o valorar el producte de les pròpies accions.
En aquesta línia, el nostre projecte cerca que des del petit àmbit que li correspon desenvolupar, contribuir en el desplegament dels suports necessaris que possibilitin que la persona pugui accedir al coneixement previst i adquirir les habilitats necessàries de manera que pugui prendre petites decisions que afecten a la seva vida i que tal situació esdevingui perdurable en el temps. Per exemple: ha de poder adquirir les habilitats necessàries com per cercar autònomament i segons el propi criteri aquells continguts que més l'interessin o bé comunicar allò que més li convingui, per la qual cosa no només requereix de les habilitats necessàries, sinó dels suports com per desenvolupar-les i de les orientacions que li permetin valorar les conseqüències de les seves accions.
No és aquest un exercici de irresponsabilitat, sinó de confiança. Defensem de nou l'opció per les possibilitats i no pas per les incapacitats i dependències. No ens af¡gradaria que, pel fet d'ensenyar en una situació controlada que té per objecte facilitar aprenentatges que suposadament després haurà de desplegar de manera autònoma, després en la realitat no pugués exercir perquè no se li permet en un entorn no controlat.
Per tant, l'aspecte clau del programa no és l'entrenament, sinó la seva operativització funcional.
Per tant, l'aspecte clau del programa no és l'entrenament, sinó la seva operativització funcional.
Convención sobre los derechos de las personas con discapacidad. Artículo 19.
