TIC I DISCAPACITAT I

Entenem que la nostra proposta ha de partir del nivell de competència del col•lectiu al qual ens dirigim i del seu potencial. Però el nostre col•lectiu és molt heterogeni, tal i com succeeix amb la resta de la població. D’aquesta manera, entenem que cal definir el tipus de competències bàsiques amb les que compten i de les que requerirem. Donat que es tracta d’un recurs genèric, aquell que volem dissenyar, haurem de definir diversos estendards de capacitats per tal de definir la flexibilitat metodològica del nostre projecte.

En moltes ocasions relacionem les “capacitats” que es requereixen per aprendre amb la intel•ligència la qual cosa “compromet”, sembla limitar d’entrada, l’aprenentatge dels nostres destinataris i destinatàries. Però pensem que la perspectiva de les intel•ligències múltiples (Gardner, 1995) ens permet considerar aquesta com una estructura múltiple formada per capacitats cognitives i que per tant es poden desenvolupar i ajudar a fer-ho. Si es poden desenvolupar cal suposar que també es pot millorar la competència, la qual cosa aporta una perspectiva d’interès per al nostre projecte a l’hora de promocionar les destreses i habilitats que l’assoliment del contingut ha de suposar.

No voldríem que el nostre projecte es convertís en un factor de frustració per als nostres destinataris al adonar-se que no assoleixen les competències que una formació complexa podria suposar, de manera que pensem que cenyir-nos al seu nivell de competència pot tenir un alt valor motivador, el qual ha d’afavorir, pensem, l’aprenentatge dels procediments i actituds que s’incorporaran al disseny del projecte.

Tampoc ens imaginem, al menys en el moment actual, un programa formatiu de tipus lineal amb una gradació consecutiva d’objectius de creixent complexitat en el sentit clàssic i descontextualitzats de la pràctica. Aquesta perspectiva pensem que potser ens obligaria a dissenyar un programa de baix perfil, poc ambiciós i excessivament introductori donat que ens sentiríem limitats per les seves suposades “dis-capacitats” i acabaríem centrant-nos en continguts i habilitats molt específiques que els costaria després generalitzar com una conducta adaptativa.

Per això ens imaginem el programa com un projecte, o un conjunt de petits projectes, que fins i tot es poden abordar cooperativament i/o col.laborativament. Pensem que d’aquesta manera podem presentar els continguts i processos en un conjunt global, funcional i contextualitzat, i no com a píndoles aïllades que es van seqüenciant unes amb altres sense relació aparent.

D’aquesta manera pensem que podem ajudar a generalitzar l’aprenentatge, responen i reforcem la motivació i els mateixos usuaris usuàries poden adonar-se dels propis progressos i de l’aprenentatge assolit. A més, l’aprenentatge col•laboratiu permet aprofitar les diferents capacitats i evitar la frustració. Es tracta, doncs, d’anar ajustant les necessitats de la nostra població, els recursos de cadascú i cadascuna d’ells i elles i els continguts de la nostra proposta formativa.

Pensem que d’aquesta manera, amb aquesta perspectiva, que el contingut TIC del nostre projecte esdevingui alhora una eina pedagògica (educativa i rehabilitadora) i un espai inclusiu com a eina habilitadora. Coherentment amb la consideració que el nostre projecte fem del concepte de discapacitat (AAMR, 2002), cerquem capacitar en el context a través dels suports que oferim, més que no pas centrant-nos en les limitacions; més en la diversitat i potencialitat funcional que en la discapacitat. D’aquesta manera, la diversitat de capacitats, habilitats, destreses i competències, es converteix en una oportunitat per accedir a incorporar nous aprenentatges.

Seguim, doncs.