Penso que amb molt bon criteri, el Tutor del Pràcticum, un cop avaluada la meva proposta de projecte, em va suggerir reflexionar sobre si jo, al formular un procés d'alfabetització en Web 2.0, considerava que el pas previ, l'alfabetització digital, ja estava consolidada. Inicialment la qüestió em va desorientar una mica ja que no m'havia qüestionat explícitament aquests aspecte (d'aquí la idoneïtat del plantejament del Tutor), però reflexionant em vaig adonar de la importància d'aquest aspecte.
Després de cercar informació que em permetés estructurar un discurs justificador d'aquesta meva proposta inicial em vaig adonar que, de fet, el 2.0 es tracta d'una evolució de la 1.0. Sembla ser que una primera fase (1.0) es caracteritza per ser menys interactiva que l'actual Web, que estava més centrada en la lectura i l'escriptura com a mitjà de comunicació, mentre ara està en una fase més social, més interactiva i participativa. No hi ha dubte, penso, que tenim la sensació d'haver entrat en una nova fase del desenvolupament del Web i que incorpora més possibilitats que no pas les inicials.
No volem entrar ara a debatre si es tracta veritablement d'una revolució tecnològica que aspira a possibilitar una revolució social, o es tracta només de canvis en els hàbits de consum, les pautes socials o els mitjans i estàndards de comunicació.
De fet, allò que ens preocupa és: Quines implicacions té aquest desenvolupament de la Web per al programa que estem definint? Cercarem de definir-ho.
Sembla ser, simplificant, que la Web 2.0 és com una extensió de la Web 1.0; però això, al nostre parer equival a dir que el Tren d'Alta Velocitat és només una versió millorada de la màquina de vapor original, sense considerar les implicacions que aquest avenç té per al transport, el comerç, l'economia o l'estructura social.
Ja no es tracta només de consumir informació i utilitzar serveis, sinó també de possibilitar contribucions gràcies a serveis com els Blogs, el video sharing o les xarxes socials. És a dir, el concepte Web 2.0 dóna cobertura a una sèrie de serveis que possibiliten una Web molt més social i intensament connectada. La Web 2.0 utilitza els estàndards de la Web 1.0 per augmentar les possibilitats d'interacció.
Per tant, quan en el nostre Projecte parlem d'alfabetització 2.0, en propietat ens hauríem de referir a alfabetització digital i coneixement de noves possibilitats interactives del Web, ja que ens referim a l'accés a serveis ja presents, encara que ara millorats, en la Web 1.0 (recerca d'informació i serveis en la web, correu o missatgeria instantània) i d'altres prototípics de l’anomenada Web 2.0, com les Xarxes Socials.
De fet, sembla ser que el terme Web 2.0 -segons la nostra recerca- apareix després de l'esclat de la bombolla "punt com", suposem que també amb la intenció inicial de continuar donant valor publicitari i comercial a les noves aplicacions que tants beneficis han reportat amb posterioritat; beneficis no només socials o culturals, sinó també econòmics.
Sigui com sigui, esdevingui característic de la Web 2.0 o ja iniciàticament present en la web 1.0, no hi ha dubte que la Web permet ara una major participació i experiència compartida que no pas fa 8 o 10 anys.
Per tant, en què pretenem alfabetitzar amb el nostre projecte? Ho farem en relació a la Web, aquella que permet ser usuari d'Internet, però també aquella que permet ser-ho "socialment connectat" amb altres usuaris i que, fins i tot, possibilitat contribuir-hi activament.
Cerquem promocionar en el nostre col.lectiu usuaris i usuàries autònoms i autònomes en l'ús del Web, i que a més ho facin amb conductes segures, tot aproximant-los al llenguatge de la Web i cercant que trobin noves maneres de comunicar-se, relacionar-se i aprendre.
El repte de futur per al nostre col.lectiu no és adaptar-se a allò que ja es fa en la Xarxa, sinó fer sentir la seva pròpia veu. Per tant, no és només capacitar per utilitzar els recursos bàsics, sinó formar-los i formar-les per a un ús autònom i segur.