Una part de teoria, una de pràctica, una darrera de reflexió i un polsim de creativitat

divendres, 27 de gener del 2012

PARADIGMA DEL SISTEMA EDUCATIU

 

"Hi ha 3 tipus de persones al món: els inamovibles, els movibles i els que es mouen"
Aquestes són paraules de Benjamin Franklin, recitades per Ken Robinson el gener de 2011, en finalitzar la seva exposició donada en un dels esdeveniments organitzats per RSA, on desenvolupa algunes de les idees que després aprofundiria en la seva xerrada de maig a TED "Bring on the Learning Revolution ". Learning Cognitive ha "traduït" en un format d'animació Scribing, les principals idees de la xerrada en RSA.





El següent també penso que aporta elements interessants de reflexió:



dimecres, 11 de gener del 2012

PRESENTACIÓ DE LA MEMÒRIA

Hem fet la presentació`per a la defensa de la memòria en PREZI



MEMÒRIA DEL PRÀCTICUM

Us enllaço amb la Memòria del Pràcticum I de Psicopedagogia a la UOC:

dilluns, 19 de desembre del 2011

A MANERA DE CLOENDA, QUE NO TANCAMENT

Hi ha un afecte, una actitud, una competència i un producte que ens semblen que poden mostrar una mica la magnitud d'allò que per a nosaltres ha suposat estar realitzant aquest pràcticum, del qual aquest blog n'és una mostra destacable.
En relació a l'afectivitat aquestes pràctiques han estat l'ocasió de fer instrospecció, de mirar en dins i de subjectivar, de portar a conscient algunes de les meves experiències emotives amb aquest procés formatiu. Ha estat l'ocasió per renovar, per donar nou impuls, per reactivar el compromís personal amb l'educació. L'educació com a motor de desenvolupament personal i social en cadascuna de les persones, però també per aquella educació bel.ligerant, compromesa, identificada amb l'equitat, la igualtat d'oportunitats i la justícia en tots els àmbits de l'activitat humana. L'educació com un dels motors del canvi, no només de la progressió qualitativa de l'individu, sinó d'aquesta transformació com a pas previ per a l'opció ferma pels valors, actituds i comportaments que han de construir un món on la persona sigui el subjecte de tota activitat.
Ha estat una mica com recuperar la intensitat de l'impuls que fa 25 anys em va portar a participar amb el meu treball de la construcció conjunta, amb les persones amb discapacitat, d'una societat més inclusiva  i amb uns criteris més ajustats a les persones per al repartiment dels beneficis socials, culturals i econòmics. Tornar a reviure les raons profundes que fa anys em van portar a estudiar Educació Social i en fa alguns menys a Psicopedagogia.
Ho entenc, i penso que ho sé, que l'educació per si sola no pot definir aquest canvi, però sense ella segur que tampoc.

Una actitud. La de prendre com a referent de l'actuació professional al subjecte d'aquesta. Aquest subjecte és el veritable protagonista i nosaltres, de fet, som un suport mé per tal que assoleixi les màximes cotes possibles de desenvolupament, participació i, perquè no dir-ho, de plenitud. Aquesta actitud obliga, compromet, al propi desenvolupament competencial i actitudinal per esdevenis capaç de copsar les necessitats de les persones, les seves capacitats, potencialitats i oportunitats. Però també obliga a la màxima qualitat professionals i formativa per esdevenir capaços, col.laborativament, de donar les respostes més adequades i fer-ho en els termes més ajustats. Tampoc sembla massa "professional", però penso que es tracta d'una actitud de servei.

Una competència. La d'esdevenir professional de la psicopedagogiaen la pràctica. Sembla obvi, però no ho és tant quan et pensaves que la pràctica ja la tenies abans de matricular-te en Psicopedagogia i que et calia era disposar de més coneixements per desenvolupar millor la teva tasca. Per a mi el gran descobriment vivencial, vital, ha estat constatar que tots aquells coneixements que hem anat adquirint durant la formació prenen sentit en la pràctica de la psicopedagogia. Però no la pràctica que ja coneixies abans d'iniciar la formació, sinó aquella específica, nova, diferenciada, insubstituible, que neix d'unes competències pròpies d'aquesta nova pràctica. "La psicopedagogia existe, yo la he visto", diria. Aquestes pràctiques, que d'entrada es mostraven feixugues, han esdevingut l'ocasió per a aquesta descoberta. és com si de cop t'adones que et pensaves caminar el línia recta i que ara copses que és un cercle que es tanca i conté en la pràctica. Fantàstic!!!

Finalment, un producte. Aquell que sorgeix com a fruit de l'assignatura. No em refereixo a la memòria, les Pacs o la qualificació, sinó al programa específic que en poques setmanes sorgirà d'aquesta experiencia. Un programa que neix amb la voluntat de respondre a alguna de les necessitats del col.lectiu al qual va dirigit (encara que potser petita) i al qual aquest cicle de formació permet dona forma quan es proposa exercir la posada en pràctica de les competències abordades i fonamentades durant el procés acadèmic.

Pot semblar exagerat i una mica excessiu, però així ho he vivenciat. Què hem de fer?

En relació concretament al continguts del blog, tot i haver cercat de mantenir la seqüència de les fases del projecte com a referència i d'anar mostrant certa evidència del treball desenvolupat, ens ha servit per anar definint les fonamentacions que sustenten el nostre projecte.
D'aquesta manera, un cop explicitada la nostra proposta, ens va semblar pertinent de caracteritzar el context on les pràctiques s'han desenvolupat i cercar de relacionar la nostra proposta en l'adequació amb les finalitats del servei educatiu on s'ubica. En aquesta línia, certa "provocació" del nostre tutor -bon coneixedor de l'àmbit- ens convidava a formular de manera explícita com el contingut i finalitat de la proposta formativa que proposem en aquest pràcticum s'adeia amb uns objectius molt menys evidents d'inclusió en les estructures socials normativitzades i unes finalitats d'integració laboral menys funcionals en el cas del STO.
Aquesta provocació va suposar el desvetllament d'aprofundir en les raons i fonamentacions del nostre projecte. Per una banda teníem clar un propòsit formatiu que es justificacva ell mateix en la demanda explícita per part de la institució on s'ha desenvolupat les pràctiques, de manera que les raons es formulaven en relació a les necessitats excpressades. Però a partir d'aquell moment es va generar la necessitat de supeditar la proposta formativa a raons més fonamentades i situades.
D'aquesta manera, la nostra "obsessió", ben entesa, en aquest blog, ha estat la d'aprofundir en els principis teòrics de la nostra proposta. així, es va cercar de definir per una banda el paradigma de discapacitat amb el qual operavem, el concepte de TIC i de WEB 2.0, la perspectiva educativa que adoptàvem o el concepte de autodeterminació que ens amparava. Tot plegat, cercant sempre d'establir relacions amb la nostra proposta formativa específica i el col.lectiu concret al qual ens dirgiem. De fet, allò que reflexa aquest blog ha estat més la tasca investigativa que no pas la concreció del programa en ell mateix.

Tot i així, abans de tancar el període d'avaluació d'aquest blog, ens va semblar important de reflexar dos aspectes més estructurals de la nostra proposta, ja que intuiem que no ens donaria temps de donar compte de la formulació de la proposta formativa concreta.
Per una banda, ens va semblar important deixar certa constància de l'activitat de recerca en quant a recursos formatius en alfabetització digital amb persones amb diversitat funcional. Això ens va semblar important perquè ens aporta la referència d'experiències reixides en aquest àmbit, les qual alhora poden legitimar una mica més la nostra, i pensem que ajudava a visualitzar la importància que les adaptacions i el concepte d'ajudes i suports tindria en el nostre projecte. Entenem que aquesta és una perspectiva que implicar optar per l'adaptació del continguts a les necessitats i exigències del col.lectiu específic i que això era un aspecte molt important a destacar.
Per altra banda, ens semblava important arribar fins a la detecció de les necessitats i la formulació dels interessos específoics del col.lectiu a qui va dirigida la proposta. Som conscients que la detecció d'aquestes hagués requerit d'un procés de major aprofundiment, però també cal considerar que donada la nostra ubicació professional en aquest centre i les nostres responsabilitats en activitats de contingut TIC ja disposavem prèviament de certa informació complexa i contrastada. De totes maneres, aquest aspecte ens va semblar molt important de cara a evidenciar la connexió que voliem establir entre la nostra proposta formativa i les necessitats i característiques del col.lectiu al qual ens dirigim.

Per finalitzar aquesta darrera entrada "formal" ens agradaria recordar aquella cita famosa que s'atribueix a Albert Einstein i que també es recull en el video posterior.

Si la educación te parece cara,
prueba con la ignorancia.



De l'amic Anibal de la Torre

DESENVOLUPAMENT DE LA RESTA DEL PROCÉS

Les dades que es van extreure del qüestionari que hem referit en les dues entrades anteriors ens van donar la referència dels interessos i motivacions dels destinataris del projecte en ralació al programa que hem estat desenvolupant. En la memòria del pràcticum farem referència explícita i detallada de les dades tabulades i de la interpretació que vem fer d'aquestes en relació a la nostra proposta inicial, però per ara ens sembla suficient indicar tres aspectes genèrics que se'n desprenen:
  1. En primer lloc, que les motivacions per aprendre o millorar les competències en relació a aprendre a fer un ús funcional d'Internet i les Xarxes Socials resulten molt més explícites i es manifesta major interès per una proposta formativa dirigida vers l'assoliment d'aquestes competències en aquelles persones que ja tenen cert coneixement de l'entorn informàtic de base en el cas de les persones ateses a Centre Especials de Treball (CET), mentre que la resta de persones del CET sense experiència prèvia manifesten majors temors i reticències. En el cas de les persones del Servei de Teràpia Ocupacional (STO) les reticències són menors  i es mostren més disposats i disposades a desenvolupar aquests aprenentatges. Aquesta circumstància pensem que pot venir donada per dues raons: per una banda, que en el STO ja es realitzen de manera habitual activitats dirigides i planificades amb contingut TIC, i que per altra es té una menor consciència de les dificultats i habilitats que requereix un apronfundiment en aquestes copmpetències dirigit a fer-ne un ús el més autònom possible. Sigui com sigui, quasi el 70% de les persones enquestades manifesten disposicions positives a aprendre els continguts proposats.
  2. Entre les reticències sembla que aquelles persones amb un menor desenvolupament de les competències acadèmiques bàsiques són les que manifesten una menor disposició a aprendre'n, probablement per la inseguretat que els provoca no ser-ne capaços per aquesta mancança. De nou, aquestes reticències són majors en el CET que en el STO, malgrat el nivell de competència acadèmica encara és menor en aquest darrer grup, tot i que les diferències en aqueste aspecte tampoc massa destacables. Cal, doncs, considerar el grau i tipus d'adaptacions en aquest aspecte.
  3. Sembla que la proposta de desenvolupar un programa formatiu dirigit vers allò que anomenem Web 2.0. connecta amb les preferències de les persones ateses en relació al tipus d'ús que els agradaria donar a aquests coneixements, de manera que la proposta sembla adequada. Tot i així, per a una percentatge destacable de la problació (sobre un 40%), aquesta mena de proposta formativa s'hauria de completar amb un procés d'alfabetització digital de nivell bàsic, la qual cosa condiciona alguns dels continguts previs a desenvolupar en el nostre programa.
Aquestes dades, constrastades amb la nostra proposta inicial i el inventari de recursos que ja haviem desenvolupat i dels quals encara estem entrant dades en "l'escriptori de recursos", juntament amb la refrència comparativa de les competències mínimes en cada tipus de continguts i la conseqüent proposta de suports, ens han portat a la definició final del programa formatiu.

Aquest programa formatiu, que encara estem pendents de titular definitivament (encara que probablement de cara als destinataris s'anomeni "Internet, Redes Sociales i seguridad en la RED") incorpora la fonamentació d'aquest, els objectius que es proposa en general, les àrees específiques d'aprenentatge i els objectius concrets que pretén, les activitats d'aprenentatge, els suports i ajudes, les orientacions metodològiques i la proposta avaluativa. Tot plegat, aquest apartat hagués conformat les entrades en aquest blog corresponents a la FASE 4 que va finalitzara aquest divendres 16 de desembre passat.

Finalment, la Fase 5 del nostre projecte suposarà la definició dels materials que cal elaborar i dels recursos que sembla convenient activar. Tot i així, ja en la nostra proposta de projecte formulava que en el pràcticum només es faria justificació i relació d'aquests, mentre que el seu desenvolupament pràctic excedia les possibilitats de la programació de l'assignatura.
Cal fer notar també, que l'elaboració de la memòria de pràctiques forma part d'aquesta fase de tancament.

Malgrat aquesta entrada clogui el blog de pràctiques com a activitat de l'assignatura, condicionada per la data d'entrega, és el nostre desig seguir aportant, encara que sigui fora de període avaluatiu, les nostres referències del procés de construcció del projecte. Aquest propòsit ve alimentat pel desig que aquest blog esdevingui referència de la formulació del nostre projecte, alhora que memòria de cara a propostes posteriors d'altres processos que es puguin desprendre d'aquesta proposta inicial. Pensem que, a manera d'inventari, aquest blog  ens aporta una indexació destacable de bona part de la investigació en relació a la fonamentació epistemològica que hem anat definint i que per tant encara ens pot fer servei.

Per tant, es clou la fase avaluativa però el blog es manté obert (sempre i quant les persones que ens han d'avaluar considerin adequada aquesta possibilitat)





Discapacidad i eAccesibilidad

divendres, 16 de desembre del 2011

DETECCIÓ DE NECESSITATS (II)

Un cop definit el contingut, la metodologia de recollides de dades i la mostra, es va definir el suport i organització que calia mantenir per desenvolupar el qüestionari.
Les persones del CET s'agruparien en grups de 10 i comptaríem amb un dels monitors de suport de USAP i una de les psícòlogues o treballadores socials en cada sessió.
En el cas del STO s'agruparien en grup de cinc i es comptaria amb l'educador corresponent i un auxialiar.
La tasca d'aquestes persones seria la de oferir el suport i orientació directa per al correcte compliment del qüestionari durant el desenvolupament d'aquest.
Nosaltres fariem la introducció del qüestionari, l'explicació dels objectius i del procediment. Per tal de d'ferir un major suport visual a tot el recorregut de compliment del qüestionari hem generat un Power Point que aniria il.lustrant el procés pas a pas i oferiria orientacions gràfiques i criteris per a orientar-lo.
El lloc on es  va realitzar va ser el annex al menjador donat que és on està ubicada la pantalla del projector.

Podeu accedir al Power Point de presentació en l'enllaç que vincula la següent imatge:

Clica sobre la imatge per descarregar el Power Point


Aquesta presetació va permetre anar presentant cada qüesto una per una, llegir i marcar cada enunciat a través de clics successius per explicar en què consistia, a què responia i què es demanava que es respongués.
Primerament vem mostrar com calia, també a través de la presentació, com calia marcar les caselles amb les opcions escollides. Les preguntes que teniem opció de SI o de NO  o d'opcions úniques només podien tenir una única resposta, mentre que en les que proposaven diferents opcions de resposta es podia marcar tantes com es considerés necessari en funció d'allò experimentat o dels seus desitjos.
Un cop indicada la qüestió a respondre, a cada cop de clic es resaltaven una per una les opcions de resposta i s'explicava la seva significació. Les persones que donaven suport anaven reponent a les qüestions particulars i orientant les opcions en funció de les demandes de les persones participants. A cada opció de resposta es donava temps per respondre, si era el cas, abans de passar a la següent opció, la qual es tornava a explicar en els mateixos termes.

En la presentació que podeu descarregar no s'adjunten les orientacions que s'anaven proposant donat que es donaven de manera verbal per tal que pogués respondre també aquella persona que tingués problemes en la competència lectora. De totes maneres podeu copsar que a cada clicada es van resaltant les diferents opcions que s'anaven seqüenciant i que s'acompanyaven de la corresponent explicació.
En algun cas concret veureu que l'opció de resposta s'acompanya d'algun esquema o il.lustració que era dificil evidenciar només verbalment.
Les opcions de les qüestions 17 i 18 es van il.lustrar en alguns casos amb exemples concrets de les pàgines web a les que fan referència o dels formats visuals i de contingut al que es refereixen.
Les opcions de resposta oberta s'exemplifiquen per tal de mostrar que és allò que possibilitat fer en aquesta opció. En algun cas que tenien opcions per alguna d'aquestes respostes obertes però no ho sabien escriure van rebre suport per tal de fer constar la seva resposta.
En total es van esmerçar prop de 7 hores en la resposta a la totalitat de qüestionaris passats.