Hi ha un afecte, una actitud, una competència i un producte que ens semblen que poden mostrar una mica la magnitud d'allò que per a nosaltres ha suposat estar realitzant aquest pràcticum, del qual aquest blog n'és una mostra destacable.
En relació a l'afectivitat aquestes pràctiques han estat l'ocasió de fer instrospecció, de mirar en dins i de subjectivar, de portar a conscient algunes de les meves experiències emotives amb aquest procés formatiu. Ha estat l'ocasió per renovar, per donar nou impuls, per reactivar el compromís personal amb l'educació. L'educació com a motor de desenvolupament personal i social en cadascuna de les persones, però també per aquella educació bel.ligerant, compromesa, identificada amb l'equitat, la igualtat d'oportunitats i la justícia en tots els àmbits de l'activitat humana. L'educació com un dels motors del canvi, no només de la progressió qualitativa de l'individu, sinó d'aquesta transformació com a pas previ per a l'opció ferma pels valors, actituds i comportaments que han de construir un món on la persona sigui el subjecte de tota activitat.
Ha estat una mica com recuperar la intensitat de l'impuls que fa 25 anys em va portar a participar amb el meu treball de la construcció conjunta, amb les persones amb discapacitat, d'una societat més inclusiva i amb uns criteris més ajustats a les persones per al repartiment dels beneficis socials, culturals i econòmics. Tornar a reviure les raons profundes que fa anys em van portar a estudiar Educació Social i en fa alguns menys a Psicopedagogia.
Ho entenc, i penso que ho sé, que l'educació per si sola no pot definir aquest canvi, però sense ella segur que tampoc.
Una actitud. La de prendre com a referent de l'actuació professional al subjecte d'aquesta. Aquest subjecte és el veritable protagonista i nosaltres, de fet, som un suport mé per tal que assoleixi les màximes cotes possibles de desenvolupament, participació i, perquè no dir-ho, de plenitud. Aquesta actitud obliga, compromet, al propi desenvolupament competencial i actitudinal per esdevenis capaç de copsar les necessitats de les persones, les seves capacitats, potencialitats i oportunitats. Però també obliga a la màxima qualitat professionals i formativa per esdevenir capaços, col.laborativament, de donar les respostes més adequades i fer-ho en els termes més ajustats. Tampoc sembla massa "professional", però penso que es tracta d'una actitud de servei.
Una competència. La d'esdevenir professional de la psicopedagogiaen la pràctica. Sembla obvi, però no ho és tant quan et pensaves que la pràctica ja la tenies abans de matricular-te en Psicopedagogia i que et calia era disposar de més coneixements per desenvolupar millor la teva tasca. Per a mi el gran descobriment vivencial, vital, ha estat constatar que tots aquells coneixements que hem anat adquirint durant la formació prenen sentit en la pràctica de la psicopedagogia. Però no la pràctica que ja coneixies abans d'iniciar la formació, sinó aquella específica, nova, diferenciada, insubstituible, que neix d'unes competències pròpies d'aquesta nova pràctica. "La psicopedagogia existe, yo la he visto", diria. Aquestes pràctiques, que d'entrada es mostraven feixugues, han esdevingut l'ocasió per a aquesta descoberta. és com si de cop t'adones que et pensaves caminar el línia recta i que ara copses que és un cercle que es tanca i conté en la pràctica. Fantàstic!!!
Finalment, un producte. Aquell que sorgeix com a fruit de l'assignatura. No em refereixo a la memòria, les Pacs o la qualificació, sinó al programa específic que en poques setmanes sorgirà d'aquesta experiencia. Un programa que neix amb la voluntat de respondre a alguna de les necessitats del col.lectiu al qual va dirigit (encara que potser petita) i al qual aquest cicle de formació permet dona forma quan es proposa exercir la posada en pràctica de les competències abordades i fonamentades durant el procés acadèmic.
Pot semblar exagerat i una mica excessiu, però així ho he vivenciat. Què hem de fer?
En relació concretament al continguts del blog, tot i haver cercat de mantenir la seqüència de les fases del projecte com a referència i d'anar mostrant certa evidència del treball desenvolupat, ens ha servit per anar definint les fonamentacions que sustenten el nostre projecte.
D'aquesta manera, un cop explicitada la nostra proposta, ens va semblar pertinent de caracteritzar el context on les pràctiques s'han desenvolupat i cercar de relacionar la nostra proposta en l'adequació amb les finalitats del servei educatiu on s'ubica. En aquesta línia, certa "provocació" del nostre tutor -bon coneixedor de l'àmbit- ens convidava a formular de manera explícita com el contingut i finalitat de la proposta formativa que proposem en aquest pràcticum s'adeia amb uns objectius molt menys evidents d'inclusió en les estructures socials normativitzades i unes finalitats d'integració laboral menys funcionals en el cas del STO.
Aquesta provocació va suposar el desvetllament d'aprofundir en les raons i fonamentacions del nostre projecte. Per una banda teníem clar un propòsit formatiu que es justificacva ell mateix en la demanda explícita per part de la institució on s'ha desenvolupat les pràctiques, de manera que les raons es formulaven en relació a les necessitats excpressades. Però a partir d'aquell moment es va generar la necessitat de supeditar la proposta formativa a raons més fonamentades i situades.
D'aquesta manera, la nostra "obsessió", ben entesa, en aquest blog, ha estat la d'aprofundir en els principis teòrics de la nostra proposta. així, es va cercar de definir per una banda el paradigma de discapacitat amb el qual operavem, el concepte de TIC i de WEB 2.0, la perspectiva educativa que adoptàvem o el concepte de autodeterminació que ens amparava. Tot plegat, cercant sempre d'establir relacions amb la nostra proposta formativa específica i el col.lectiu concret al qual ens dirgiem. De fet, allò que reflexa aquest blog ha estat més la tasca investigativa que no pas la concreció del programa en ell mateix.
Tot i així, abans de tancar el període d'avaluació d'aquest blog, ens va semblar important de reflexar dos aspectes més estructurals de la nostra proposta, ja que intuiem que no ens donaria temps de donar compte de la formulació de la proposta formativa concreta.
Per una banda, ens va semblar important deixar certa constància de l'activitat de recerca en quant a recursos formatius en alfabetització digital amb persones amb diversitat funcional. Això ens va semblar important perquè ens aporta la referència d'experiències reixides en aquest àmbit, les qual alhora poden legitimar una mica més la nostra, i pensem que ajudava a visualitzar la importància que les adaptacions i el concepte d'ajudes i suports tindria en el nostre projecte. Entenem que aquesta és una perspectiva que implicar optar per l'adaptació del continguts a les necessitats i exigències del col.lectiu específic i que això era un aspecte molt important a destacar.
Per altra banda, ens semblava important arribar fins a la detecció de les necessitats i la formulació dels interessos específoics del col.lectiu a qui va dirigida la proposta. Som conscients que la detecció d'aquestes hagués requerit d'un procés de major aprofundiment, però també cal considerar que donada la nostra ubicació professional en aquest centre i les nostres responsabilitats en activitats de contingut TIC ja disposavem prèviament de certa informació complexa i contrastada. De totes maneres, aquest aspecte ens va semblar molt important de cara a evidenciar la connexió que voliem establir entre la nostra proposta formativa i les necessitats i característiques del col.lectiu al qual ens dirigim.
Per finalitzar aquesta darrera entrada "formal" ens agradaria recordar aquella cita famosa que s'atribueix a Albert Einstein i que també es recull en el video posterior.
Si la educación te parece cara,
prueba con la ignorancia.
De l'amic Anibal de la Torre
