TIC I DISCAPACITAT II

Hi ha un aspecte de la nostra proposta que ens preocupa, encara que lleugerament, només com a element de reflexió per orientar la nostra proposta. Per això ho exposem ara.

L’arrelament del nostre projecte als objectius generals, a la finalitat i “missió” de l’entitat on es contextualitza, rau en la seva potencialitat com a factor d’inclusió. Les oportunitats que esdevinguin per incrementar la presència d’aquest col·lectiu en els diferents contextos socials, en les diferents xarxes, la seva visualització i la seva particular diversitat en un context de diversitats normalitzades, és el que dóna sentit a iniciatives com aquesta; encara que no només en depenguin d’aquest o altres processos educatius o formatius.

Entenem que requereix certa habilitació en l’ús e les tecnologies, però ens preocupa que només pugui semblar un programa instrumental dirigit a saber navegar per la Web, consumir TIC. Navegar per Internet i fer-ho de forma segura, però... per a què? Com contribueix això a millorar la seva qualitat de vida?

Entenem que apropar les TIC, habilitar-los per al seu ús funcional o parlar de Web 2.0., no és només una qüestió de destreses i habilitats, sinó també de valor i actituds. Si volem que les TIC facilitin una major qualitat de la pròpia vida, de les relacions i de la seva presència qualitativa en els contextos socials, cal formar-los també en allò que impliquen, en el seu valor i significat.

Molts cops reflexionem sobre les oportunitats que poden suposar les TIC per a la inclusió social, però a nosaltres, més ara amb la que està caient en retallades de drets i oportunitats, molt ens temen que més aviat les TIC es converteixin en un nou factor de discriminació. És a dir, les TIC i la Web 2.0. semblen donar una oportunitat a la democratització de la informació, la comunicació i el coneixement, però sembla que la nostra població hi té poca ocasió d’accés, de manera que la mateixa discriminació social a la que estan sotmesos afavoreix també la discriminació tecnològica.

Per suposat aquesta situació també afecta a altres col·lectius tradicionalment exclosos, i a d’altres de nous que es van incorporant. Entenem que aprendre a cercar la informació que volem en Internet, xatejar o escoltar música en la xarxa no suposa que ja no estiguin discriminats tecnològicament. Entenem també que el nostre programa formatiu és una petitíssima gota, però segur que la inclusió digital i tecnològica no serà possible sinó comencem per l’aproximació d’aquestes persones a les TIC.

TIC I DISCAPACITAT I

Entenem que la nostra proposta ha de partir del nivell de competència del col•lectiu al qual ens dirigim i del seu potencial. Però el nostre col•lectiu és molt heterogeni, tal i com succeeix amb la resta de la població. D’aquesta manera, entenem que cal definir el tipus de competències bàsiques amb les que compten i de les que requerirem. Donat que es tracta d’un recurs genèric, aquell que volem dissenyar, haurem de definir diversos estendards de capacitats per tal de definir la flexibilitat metodològica del nostre projecte.

En moltes ocasions relacionem les “capacitats” que es requereixen per aprendre amb la intel•ligència la qual cosa “compromet”, sembla limitar d’entrada, l’aprenentatge dels nostres destinataris i destinatàries. Però pensem que la perspectiva de les intel•ligències múltiples (Gardner, 1995) ens permet considerar aquesta com una estructura múltiple formada per capacitats cognitives i que per tant es poden desenvolupar i ajudar a fer-ho. Si es poden desenvolupar cal suposar que també es pot millorar la competència, la qual cosa aporta una perspectiva d’interès per al nostre projecte a l’hora de promocionar les destreses i habilitats que l’assoliment del contingut ha de suposar.

No voldríem que el nostre projecte es convertís en un factor de frustració per als nostres destinataris al adonar-se que no assoleixen les competències que una formació complexa podria suposar, de manera que pensem que cenyir-nos al seu nivell de competència pot tenir un alt valor motivador, el qual ha d’afavorir, pensem, l’aprenentatge dels procediments i actituds que s’incorporaran al disseny del projecte.

Tampoc ens imaginem, al menys en el moment actual, un programa formatiu de tipus lineal amb una gradació consecutiva d’objectius de creixent complexitat en el sentit clàssic i descontextualitzats de la pràctica. Aquesta perspectiva pensem que potser ens obligaria a dissenyar un programa de baix perfil, poc ambiciós i excessivament introductori donat que ens sentiríem limitats per les seves suposades “dis-capacitats” i acabaríem centrant-nos en continguts i habilitats molt específiques que els costaria després generalitzar com una conducta adaptativa.

Per això ens imaginem el programa com un projecte, o un conjunt de petits projectes, que fins i tot es poden abordar cooperativament i/o col.laborativament. Pensem que d’aquesta manera podem presentar els continguts i processos en un conjunt global, funcional i contextualitzat, i no com a píndoles aïllades que es van seqüenciant unes amb altres sense relació aparent.

D’aquesta manera pensem que podem ajudar a generalitzar l’aprenentatge, responen i reforcem la motivació i els mateixos usuaris usuàries poden adonar-se dels propis progressos i de l’aprenentatge assolit. A més, l’aprenentatge col•laboratiu permet aprofitar les diferents capacitats i evitar la frustració. Es tracta, doncs, d’anar ajustant les necessitats de la nostra població, els recursos de cadascú i cadascuna d’ells i elles i els continguts de la nostra proposta formativa.

Pensem que d’aquesta manera, amb aquesta perspectiva, que el contingut TIC del nostre projecte esdevingui alhora una eina pedagògica (educativa i rehabilitadora) i un espai inclusiu com a eina habilitadora. Coherentment amb la consideració que el nostre projecte fem del concepte de discapacitat (AAMR, 2002), cerquem capacitar en el context a través dels suports que oferim, més que no pas centrant-nos en les limitacions; més en la diversitat i potencialitat funcional que en la discapacitat. D’aquesta manera, la diversitat de capacitats, habilitats, destreses i competències, es converteix en una oportunitat per accedir a incorporar nous aprenentatges.

Seguim, doncs.

PROJECTE DE PRÀCTICUM

Us faig a mans el Projecte del Pràcticum. Es tracta de l'entrega inicial, de manera que després s'han incorporat lleugeres modificacions a partir dels suggeriments i comentaris del Tutor, que ja us comentaré. Però en essència no canvia.

DISCAPACITAT?

Partim, com a paradigma interpretatiu de la discapacitat intel.lectual de la definició de l’ Associació Americana sobre Retard Mental (AAMR,2002), la qual defineix:

"El retard mental és una discapacitat que es caracteritza per limitacions significatives tant en el funcionament intel·lectual com en la conducta adaptativa expressada en les habilitats conceptuals, socials i pràctiques. Aquesta discapacitat s'origina abans dels 18 anys."

Partir d’un determinat model explicatiu implica, entenem, certa beligerància per determinats valors i actituds davant la discapacitat, el quals determinaran al final les condicons de vida d’aquestes persones. No és, per tant, un tema menor.

Veureu que la definició de la AAMR es decanta pel terme “retard mental”, mentre al nostre país s’ha anat imposant el de discapacitat intel.lectual. Tampoc és un tema menor. En cada terme (idiota, subnormal, retardat, discapacitat, diversitat funcional)  s'amaga una concepció de la persona i, per tant, unes expectatives que tenen una enorme transcendència en l'educació. El perill moltes vegades rau en el fet de substituir un terme per un altre sense modificar-ne la concepció.

Però analitzem la definició:

"El retard mental és una discapacitat…" Una discapacitat és l'expressió de limitacions en el funcionament de l'individu dins d'un context social, i li representa desavantatges substantius.

"… que es caracteritza per limitacions significatives tant en el funcionament intel·lectual…" La intel·ligència és una capacitat mental general que inclou el fet de raonar, planificar, resoldre problemes, el pensament abstracte, comprendre idees complexes, aprendre ràpidament, i aprendre de l'experiència.

"… com en la conducta adaptativa expressada en les habilitats conceptuals, socials i pràctiques." La conducta adaptativa és el conjunt de les habilitats conceptuals, socials i pràctiques que la gent aprèn per funcionar en la vida diària. Les limitacions en la conducta adaptativa afecten l'execució típica d'aquestes habilitats, encara que no l'impossibilita, tant en relació amb la vida diària com amb la capacitat de respondre als canvis i a les demandes de l'entorn.

"Aquesta discapacitat s'origina abans dels 18 anys." Els 18 anys normalment es corresponen amb l'edat en què en la nostra societat els individus assumeixen rols d'adult.

Per tant, en la definició es proposen tres criteris: limitacions significatives en el funcionament intel.lectual, en la conducta adaptativa i que es manifesti durant el període de desenvolupament de la persona.

Però hi ha un aspecte fonamental i és que la discapacitat es manifesta en la interacció entre les pròpies disposicions i el context, i de les experiències a les quals tingui accés. D’aquesta manera, en igualtat de predisposicions, una persona pot mostrar una major o menor discapacitat en funció de les situacions a les quals s’hagi d’enfrontar i dels suports que se li ofereixn per fer-ho. No és per tant una característica de la persona, com el color dels ulls, sinó que fa referència a unes capacitats adaptatives que varien en funció de les situacions i l’exigència d’aquestes, i de les ajudes que se li ofereixin.

Per tant, l’objecte d’atenció, el marc d’intervenció, són aquests suports; allò que es fa, adapta, com i quan per possibiliar que progressi. El problema no és tant la categoria diagnòstica i les limitacions que pot implicar com les possibilitats que aquesta perspectiva afavoreix. No és què no pot fer, sinó qu pot fer i quina ajuda necessita per fer-ho.

Ens proposem, doncs, que el nostre projecte cerqui generar una nova oportunitat, una nova experiència, fer-ho de manera funcional amb la finalitat de promocionar capacitats i habilitar conductes més adaptatives i que aquestes persones tinguin el protagonisme actiu del procés.

Això suposa, pensem,  partir de les seves necessitats, d’aquelles que requereixen cobrir per progressar, la qual cosa ens obliga a conèixer les seves competències. Definir el continguts que caldrà abordar per assolir els objectius que ens proposem, els quals orientaran el suports que ens caldrà oferir en aquesta interacció entre necessitats i competències.

Us adjuntem un document que pensem pot ser clarificadors d'allò que hem exposat

APORTACIONES DE LA DEFINICIÓN DE RETRASO MENTAL

TIPOLOGIÁ DEL SERVEI

El projecte de Pràctiques es desenvolupa en un centre d'atenció a persones adultes amb diversitat funcional en l'àmit laboral i ocupacional; fonamentalment persones amb discapacitat intel.lectual, malaltia mental i/o patologia dual. Malgrat també hi huna part notòria de persones amb diferents graus de discapacitat física, aquest no són destinataris del nostre projecte donat que acostumen a desenvolupar tasques professional de caire tècnic o de suport a les tasques assistencials, administratives o d'atenció a les persones amb discapacitat intel.lectual. Aquests darrers són els destinataris, ja que aquestes persones són el subjecte de la finalitat, objectius i tasques que aquest centre desenvolupa i per tant també ho són de la nostra intervenció.

Concretament, el projecte es desenvolupa a la Fundació Tallers

El Centre, malgrat l'entitat que el gestiona té altres serveis, ofereix dos tipus fonamentals de serveis d'atenció: el Centre Especial de Treball i el Servei de Teràpia Ocupacional. La nostra voluntat és generar un projecte prou dinàmic, obert i flexible com per acollir com a destinataris a persones ateses en els dos serveis.

El Centre Especial de Treball (CET), és una tipologia de servei que articulant-se com una empresa cerca garartir  un treball remunerat a persones amb discapacitat, com a via d'accés a la integració laboral. La seva plantilla ha de comptar amb un mínim del 70 per cent de persones treballadores amb un grau de discapacitat igual o superior a un 33 per cent. També són un mitjà d'integració de persones amb discapacitat en el règim de treball ordinari donat que el seu caràcter formatiu i rehabilitador, juntament amb el suport a les adaptacions que possibilitin l'accés a un lloc de treball normalitzat, hauria de permetre la seva transició, acompanyada, a l'empresa ordinària. El cert, però, és que aquesta transició es produeix ben poques vegades, de manera que el centres Especial de treball acaben resultant el lloc de treball permanent de la majoria d'aquestes persones, perdent el seu valor inclusiu en bona mesura i convertint en permanent un recurs que en el seu esperit hauria de ser transitori.

En el cas que ens ocupa es tracta d'una fundació sense ànim de lucre, però perfectament es podria tractar, i de fet hi ha una colla, d'una empresa amb ànim de lucre que aprofiti els avantatges fiscals i socials de contractar aquestes persones per aconseguir un marge de benefici. Això és possible perquè habitualment aquestes persones acostumen a ser remunerades amb el sou mínim interprofessional, del qual l'administració subvenciona el 50% (en el darrer any i mig, amb la crisi i amb la fnalitat de facilitar la supervivència d'aquests centres, la subvenció ha estat del 75%) i els allibera de bona part de les càrregues a la tresoreia de la Seguretat Social, al marge de altres dotacions econòmiques quan es crea el lloc de treball. D'aquesta manera, per tal que un lloc de treball resulti sostenible, la persona que l'ocupa ha de generar amb el seu treball el suficient benefici com per mantenir la resta de cost del manteniment del seu lloc de treball, el qual com podeu imaginar no és només el altre 50% del sou mínim interprofessional, sinó també altres càrregues fiscals, socials i la proporcionalitat en le manteniment de l'estructura del servei.

Això no sempre resulta fàcil, ja que generalment es tracta de tasques de baixa qualificació, mal pagades i amb un marge de benefici molt estret. A més, per diversos factors (socials, educatius, formatius, contextuals, idiosincràtics, tècnics,...) generalment la seva productivitat, que no rendiment, és molt inferior a la mitjana. fins i tot molt per sota del que el grau de discapacitat podria fer pensar en relació a normativitzacions estadístiques. Tot plegat sembla perpetuar-los a aquesta situació de discriminació permanent, malgrat els objectius d'integració, i a la precarietat laboral i social.

L'objectiu principal dels CET és dur a terme un treball productiu, participant regularment en les operacions del mercat, i amb la finalitat d'assegurar un lloc de treball remunerat, prestant els serveis d'ajustament personal i social que requereixi el seu personal amb discapacitat. Per serveis d'ajustament personal i social s'entendran aquells destinats a la rehabilitació, els terapèutics, els d'integració social, els culturals i els esportius que procurin a la persona amb discapacitats treballadora d'un CET una major rehabilitació personal i una millor adaptació en la seva relació social.

El Servei de Teràpia Ocupacional, en la seva definió més tècnica, és el servei adreçat a facilitar als seus  destinataris  una  atenció diürna de tipus rehabilitador per  tal  que  puguin  assolir,  dins  les  possibilitats de cada  usuari,  la seva màxima integració social. Aquest servei va destinat a aquelles persones amb disminució en edat laboral que hagin acabat el corresponent període de formació i amb un grau de disminució igual o superior al 65%, segons valoració feta per l'EVO (Equip de Valoració i Orientació). En aquestes persones ha de concórrer el fet que, temporalment o definitivament, no tinguin capacitat de treball suficient per a cobrir el cost de manteniment d'una plaça de Centre Especial de Treball. La capacitat productiva general, no pot ser superior al 37,5 % de la considerada normal  en el sistema ordinari de treball. És a dir, va dirigit a persones que, malgrat la seva finalitat integradora, sembla clar que amb les seves aptituds, destreses, capacitats i conducta adaptativa en un moment determinat no es valora puguin ser capaces de tenir el prou rendiment productiu com per cobrir les despeses d'un lloc de treball en un Centre Especial de Treball. L'objectiu del servei és mirar d'aconseguir la potenciació i manteniment de les capacitats de  les  persones  ateses  en  relació  a  l'obtenció de la seva  màxima integració social i laboral.

El Servei Ocupacional d'Inserció (SOI) es un servei que preté ser un pas intermedi entre els centres ocupacionals per a persones amb limitacions funcionals i els centres especials de treball.

És una alternativa a la integració laboral d’aquelles persones que, tot i que tenen capacitat laboral i productiva, no es poden incorporar encara als centres especials de treball per falta de places.

Tal com s'indica al decret 336/95 de regulació de Servei Ocupacional d'Inserció en els Centres ocupacionals per a persones amb limitació funcional psíquica aquests centres responen a la necessitat d'establir dins els serveis de centres ocupacionals per a persones amb limitacions funcionals una modalitat com és la del servei ocupacional d'inserció adreçada específicament a potenciar i conservar les capacitats laborals per tal que l'usuari d'aquest servei estigui en disposició d'integrar-se a l'activitat laboral quan les circumstàncies ho permetin i també orientar-se, si així es requereix, envers el servei de teràpia ocupacional. Aquest servei s'estructura de forma diferenciada de les activitats productives pròpies d'un centre especial i no pot formar part ni pot constituir una fase prèvia del procés productiu d'aquest. És un servei de caire social amb funcions pròpies.

Els usuaris d’aquest Servei són persones amb limitació funcional psíquica que estan en edat laboral, que han finalitzat el corresponent període d’escolaritat i que tenen capacitat productiva adequada per formar part d’un CET, un cop  realitzat un període de  formació i preparació prèvies per tal d’assolir el nivell de capacitació que els permeti accedir-hi.

Els usuaris del SOI no tenen contracte de treball ni perceben cap salari, la seva activitat pretén mantenir i estimular les capacitats laborals tot esperant que tinguin l’oportunitat d’incorporar-se a una activitat remunerada.

Així, l'objectiu principal és la integració laboral. Mitjançant activitats pre-laborals es pretén proporcionar un pas previ o alternativa al CET en aquells casos en que, per les diferents característiques personals, no els hi és possible accedir.  

La realitat, però és que sovint el pas és a la inversa i s'incorporen al SOI persones que , havent gaudit d'un contracte laboral en el CET i per diverses circumstàncies com ara el deteriorament de les capacitats per l'edat, veuen minvada la seva productivitat i passen a un serve transitori fins que suigui avaluats com a persones assignades al STO.

El Servei de Teràpia Ocupacional i el Servei Ocupacional d'Inserció s'integren en el Centre Ocupacional, donat que comparteixen moltes finalitats, característiques, activitats i recursos.

PREPROJECTE DE PRÀCTIQUES

Per anar situant les meves pràctiques i obrir les entrades al Blog

obre aquesta publicació